15/01/2023 
Noticias
Cinc consumidors en cinc minuts: crònica d'una tarda vigilant narcopisos al Raval
Amagat en el hall d'un hotel, només cal esperar-se uns segons per començar a veure la desfilada. El vidre és translúcid, però deixa una petita escletxa transparent a l'altura dels ulls que habilita una visió clara i lúcida del portal. És important amagar-se. Els traficants estan pendents de si algú observa més estona del compte i, davant del dubte, sempre opten per avortar la transacció. La recepcionista no s'oposa al fet que l'hotel es converteixi en un espai de vigilància i uns turistes miren encuriosits què fa una persona amorrada contra un vidre.
"La vaig mirar als ulls i vaig entendre que la guerra quedarà per sempre en tots nosaltres"
Com a alcalde de la segona ciutat d'Ucraïna, Íhor Térekhov, es troba a la llista d'objectius prioritaris de l'exèrcit rus. Khàrkiv, antiga capital, era abans de la invasió un centre industrial, científic, cultural i educatiu del país. Hi vivien dos milions de persones. Ara Khàrkiv, al nord-est ucraïnès i a 40 quilòmetres de la frontera amb Rússia, és una ciutat estratègica i, per tant, castigada insistentment per la guerra. Les forces del Kremlin la bombardegen pràcticament cada dia. Les forces del Kremlin van estar a punt de conquerir-la. L'alcalde Térekhov contesta les preguntes d'aquesta entrevista a través d'un correu electrònic. Evita parlar de política. Diu que vol parlar, sobretot, de la resistència dels ucraïnesos.
La nova Nit de les Lletres Catalanes: preguntes que respondrem al març
Aquesta setmana ens han sacsejat els canvis de la Nit de Santa Llúcia, que es convertirà en la Nit de les Lletres Catalanes (NLC), se celebrarà al març i inclourà més premis. Jo, la veritat, tinc sentiments contradictoris davant de la notícia.
"Hi som per fer política útil. Jo negociaria pressupostos a Madrid"
L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, un càrrec rellevant a escala municipal de Junts, atén l'ARA per abordar les problemàtiques de les ciutats mitjanes de Catalunya i parlar també de la política nacional i estatal.
"Ser de fora m'ha permès arriscar per obrir el Teatre Municipal a Girona"
Amagat darrere de l’Ajuntament de Girona, travessant un estret passadís, s’alça majestuós el Teatre Municipal de la ciutat. Els gironins troben el més normal del món que s’hi accedeixi a través d’un carreró sense sortida al costat d’un gran aparcament de bicicletes. Però a qui no hi hagi anat mai, segurament li costarà de trobar. Cal travessar tot el pati de l’Ajuntament per poder arribar a les precioses escales que menen al pati de butaques. La difícil entrada, no publicitada des d’enlloc, encarna la llarga inèrcia d’un teatre públic en què des de fa quatre anys Elena Carmona (Còrdova, 1981) treballa de forma incansable per obrir-lo més enllà del centre de la ciutat. “Som un teatre obert a la ciutadania i al seu entorn que aposta per la creació contemporània –explica amb vehemència–. No volem ser un espai tancat, sinó porós, d’escolta directa”.