14/01/2023 
Noticias
L'imam de Ripoll estava a sou del CNI? La comissió del 17-A s'activa al Congrés
El desenllaç judicial de la investigació sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017 no va deixar satisfets els familiars de les 16 víctimes mortals dels atacs a Barcelona i Cambrils. La sentència de l'Audiència Nacional, ratificada pel Tribunal Suprem, va deixar preguntes sense resposta. La de quina era la relació de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, el cervell de la cèl·lula terrorista, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) n'és una de les principals. La resolució judicial emesa ja fa més de tres anys la va obviar deixant així que s'estenguessin teories de la conspiració auspiciades per afirmacions com les de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo. Durant una sessió d'un altre judici a l'AN, del cas Tàndem, Villarejo va assegurar que el CNI volia "donar un petit ensurt a Catalunya" en ple Procés amb l'imam de Ripoll.
La història familiar d'Héctor Fort al barri de les Corts
Héctor Fort s'ha criat a només dos quilòmetres del Camp Nou. Dit d'una altra manera, a poc més de 15 minuts a peu de l'estadi. Dins de la globalitat i la universalitat d'un club com el Barça, la seva història i la de la seva família s'expliquen a partir del barri de les Corts. I de la plaça de la Concòrdia. A l'església del Remei, que encapçala aquesta bonica i tranquil·la plaça de Barcelona, s'hi va batejar la seva mare, la Cristina García. També s'hi casaria, fa 23 anys, amb en Sergi Fort. Cinc anys després naixeria l'Héctor i també seria en aquesta plaça on de ben petit faria els seus primers tocs de pilota. Només amb tres anys, ja feia multiesports com a extraescolar a l'Escola Ítaca. "Tot i que va provar diversos esports, amb quatre anys ja es va decantar pel futbol", explica la Cristina en conversa amb l'ARA des de la perruqueria que regenta al barri amb la Raquel, una exalumna seva i amb qui treballa des de fa una pila d'anys.
El manual per treure poder als polítics del militar que ha fitxat Mazón
"No acceptaré directrius de caràcter polític". La frase, que des que va ser nomenat repeteix una i altra vegada el nou vicepresident de la Generalitat Valenciana, és xocant sentir-la precisament d'un càrrec de designació política. Però Francisco José Gran Pampols (Figueres, 1958) és, sobretot, un militar. Retirat, sí, però amb una carrera a l'exèrcit de més de 40 anys fins a arribar a ser tinent coronel. Una frase que s'entèn millor si es llegeix amb deteniment el seu llibre, El Arte de Mandar Bien (Plataforma), on radiografia com ha de ser el líder que necessita el món actual: a grans trets, radicalment diferent als líders polítics que el governen.
L'intent de rellevar Mazón que Feijóo va acabar aturant
Amb la presa de possessió aquest dimarts dels quatre nous consellers, el president valencià Carlos Mazón haurà culminat la remodelació d'un executiu que, segons els càlculs del polític alacantí, li hauria de permetre reconstruir el País Valencià i recompondre la seva imatge, actualment molt danyada per la gestió d'una DANA que ha causat ja 221 morts. Només si ho aconsegueix, podrà reclamar tornar a encapçalar el cartell electoral dels conservadors valencians el 2027. Es tracta d'un repte majúscul, ja que, a més de vèncer les demandes de dimissió de l'oposició i la ciutadania, haurà d'imposar-se als companys de partit que, o bé consideren que la seva presència és un llast i que com més prompte ho assumeixi, millor; o bé aspiren a ocupar-ne la cadira.
Sri Lanka, un país en crisi i un líder marxista com a solució
El marxisme ha pres el poder absolut a Sri Lanka: en qüestió de dies i de manera democràtica, després d'haver arrasat a les eleccions legislatives aconseguint dos terços del parlament. El primer pas va ser la victòria del candidat de tendència marxista Anura Kumara Dissanayake (es fa conèixer per les inicials: AKD) a les eleccions presidencials el 21 de setembre, quan va aconseguir el 42% dels vots derrotant la vella elit política. El canvi és contundent: en les anteriors presidencials, l’any 2019, AKD amb prou feines va assolir el 3% dels vots. La candidatura que ha encapçalat respon a una coalició de diverses organitzacions progressistes sota el nom de Poder Popular Nacional (PPN). El seu partit, però, és el Front d'Alliberament Popular, un grup polític marxista-leninista que va fracassar en dos aixecaments armats (1971 i 1987). Posteriorment, el partit va moderar la seva praxi i es va incorporar al sistema parlamentari en una estratègia que ha acabat donant els seus fruits.