07/12/2022 
Noticias
Putin sedueix a cop de talonari els soldats que envia a Ucraïna
L’Andrei Alexev forma part dels civils que van decidir anar la guerra d'Ucraïna voluntàriament a canvi d’una compensació econòmica. Al front va quedar malferit a causa d’una explosió. Actualment, està afectat per metralla en tres de les quatre extremitats. El reglament mèdic de l'exèrcit de la Federació Russa el considera un soldat de nivell B. Té seqüeles físiques, però és apte per a ofensives militars, ja que no ha perdut la mobilitat als seus braços.
Un àngel samurai anomenat Yukio Mishima
Hi ha suïcidis d’escriptors que revesteixen de morbo i de mite l’obra literària que deixen: l’alcohol i la bossa al cap de Gabriel Ferrater, que es va matar als cinquanta anys perquè no volia fer “pudor de vell”, o la soga de Gérard de Nerval, que va deixar una nota que deia “no m’espereu aquesta tarda perquè la nit serà negra i blanca”. Podríem ampliar molt més la llista, però no trobaríem res comparable a la mort de Yukio Mishima (Tòquio, 1925-1970), tan escenogràficament espectacular i tan ideològicament connotada que, més que no pas revestir de morbo i de mite l’obra, la distorsiona fins a gairebé eclipsar-la.
El bucòlic municipi que va veure créixer el central més prometedor del Barça
Endinsar-se a Estanyol –que no l'Estanyol, com segurament s'encarregaran de recordar-vos els poc més de 170 veïns que té– és fer-ho en un petit municipi envoltat de naturalesa, on encara és possible escoltar el silenci i on només hi ha un parell de restaurants, un forn de pa tan amagat que costa de trobar i la fusteria Cubarsí, al costat de l'església i del petit cementiri del poble. Estanyol és tan petitó que pertany a Bescanó, si bé no és estrany que els més menuts vagin a col·legi a Aiguaviva o Vilablareix, tot i que fins als anys setanta hi havia una escola al municipi. A Aiguaviva, per exemple, és on els pares de Pau Cubarsí, el Robert i la Glòria, hi van a comprar la carn al supermercat familiar que regenta l'alcalde, Josep Pinsach, i a Vilablareix és on viuen els avis materns i paterns del central blaugrana i, també, on va començar a estudiar i va fer els seus primers passos com a futbolista.
"Quina mandra el «busquem noia grassoneta per a no sé què»!"
Clara Sans (Barcelona, 1996) està en plena fase d'assajos per a la reestrena de Cacophony, que torna a la Sala Beckett el 23 de gener i s'hi estarà fins al 25 de febrer. Entremig haurà d'assistir a la gala d'entrega dels premis Feroz, que l'han nominat al guardó a la millor actriu de repartiment d'una sèrie pel seu paper a Celeste, on interpreta la Dani, l'ajudant de Carmen Machi en la investigació d'Hisenda d'una estrella del pop llatí.
I si en lloc de llençar les joguines quan es trenquen les reparem?
Llençar i comprar un objecte nou quan s’espatlla és una dinàmica profundament arrelada socialment i que els infants viuen amb naturalitat amb les seves joguines. Què estem perdent quan deixem de reparar? I, sobretot, què estem transmetent als infants amb aquesta actitud?