Noticias
  • T. Kingfisher, l'escriptora fantàstica que farà llegir els teus fills
    "El millor consell que m'han donat mai és: escriu el llibre que només tu puguis escriure", explica l'escriptora nord-americana Ursula Vernon (Japó, 1977), que firma els llibres per a infants i joves sota el pseudònim de T. Kingfisher. Com a bona pastissera, jardinera i artista, ha seguit la recomanació al peu de la lletra i ha cultivat una literatura sobre galetes de gingebre que prenen vida, raves endimoniats i gargots màgics que ha fascinat milers de lectors. Amb Guia màgica d’autodefensa amb galetes (Raig Verd, 2023), Vernon va guanyar el premi Llibreter 2024, que va sumar a una motxilla plena de reconeixements, entre els quals hi ha el premi Nebula i el premi Locus. L'escriptora ha seguit arrossegant infants i adolescents a la lectura amb Ortiga i os (Raig Verd, 2024) i la recent Il·luminacions (Raig Verd, 2024), totes tres traduïdes al català per Elena Ordeig. Malgrat que a Catalunya es pot llegir des de fa poc temps, és una autora prolífica amb gairebé una cinquantena de títols. En català
  • Alerta 2024: l'escalfament del planeta superarà per primer cop els fatídics 1,5 °C
    L’any 2024 tornarà a batre rècords i acabarà sent l’any més càlid de la història a escala global, i el primer en què se superaran els fatídics 1,5 °C de temperatura mitjana anual al planeta. Així ho indica l’últim butlletí climàtic anual del mes d’octubre del servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, publicat aquest dijous. Tot i que encara queden dos mesos per tancar l’any, les dades actuals conclouen un 2024 virtualment històric.
  • Crisi a Alemanya: el govern de coalició es trenca i aboca a eleccions anticipades
    Crisi de govern a Alemanya. El canceller alemany, Olaf Scholz, va destituir aquest dimecres el seu ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, per les diferències irreconciliables en matèria econòmica, i va provocar la ruptura de l'anomenada coalició semàfor, formada per socialdemòcrates, liberals i verds, tres anys després de l'arribada al poder.
  • Quan el carisma d'un farsant s'imposa a la veritat històrica
    En un moment de Marco, els directors Aitor Arregi i Jon Garaño recuperen unes imatges d'arxiu en què se li pregunta a Javier Cercas sobre la coincidència del seu llibre El impostor amb la novel·la (no esmentada explícitament) de Maria Barbal En la pell de l'altre, també sobre Enric Marco. L'escriptor respon que el més sorprenent és que no existeixin encara més obres sobre qui va presidir l'Amical de Mauthausen tot fent-se passar per un antic deportat al camp de Flossenbürg. En la seva aproximació a Enric Marco, els responsables de Loreak assumeixen de forma autoconscient la fascinació per aquest mitòman i la introdueixen en l'arc narratiu. Així, el film acaba traçant l'evolució des que el Marco jove descobreix que construir-se un passat com a víctima l'ajuda a obtenir un estatus fins que el Marco vell perd el control sobre el relat de la seva pròpia història un cop es desvela la seva impostura.
  • Monuments de paraules
    De vegades l’actualitat ens devora. Aquests últims dies, passo hores llegint sobre la catàstrofe de València, com si sabent-ne més coses pogués trobar alguna explicació perquè l’any 2024 les coses vagin així en aquest país, com si les dades, els fets, les fotos, els experts, els testimonis, poguessin donar algun sentit a la desgràcia. De la mateixa manera obsessiva, fa setmanes que m’informo sobre el judici del cas Pelicot, especialment a través del compte de X de la periodista Juliette Campion, que en fa un seguiment exhaustiu. En tots dos casos, em trasbalsa adonar-me un cop més que visc en una realitat fastigosa i incomprensible: inversemblant. Els mitjans i les xarxes ens commocionen cada dia, però la literatura també, i ho fa a càmera lenta, sense la urgència de la imatge que fuig o el tuit que s’oblida.