09/11/2022 
Noticias
Una gala preciosa per la València que ho ha perdut tot
"Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja / que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria..." La poesia de Coral romput de Vicent Andrés Estellés sonava amb la veu potent i indignada d’Emma Vilarasau mentre la Girona Jazz Project interpretava la Muixeranga d’Algemesí i la coreògrafa alcoiana Sol Picó plantava les seves puntes a l'escenari. Així començava, ben amunt, la gala Amunt el teló per València, l’acte unitari del sector teatral català –amb el suport de les entitats d’àmbit estatal– celebrat aquest dilluns al Teatre Tívoli per recaptar ajuda per a les companyies i productores valencianes que ho han perdut tot.
Pintura i poesia (1933)
Article complet del poeta i crític Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) a la seva columna “Almanac literari” de La Veu de Catalunya (27-VIII-1933) a propòsit d’una teoria sobre arts comparades formulada pel poeta Giuseppe Ungaretti (Alexandria, Egipte, 1888-Milà, 1970). La Càtedra de Patrimoni Literari de la UdG reuneix avui en un fòrum a la Fundació Valvi de Girona expertes en vincles entre literatura i arts que exposen els exemples de Joan Brossa, Feliu Elias-Joan Sacs-Apa, Santiago Rusiñol, Joan Vinyoli i Mercè Rodoreda.
El Col·legi de Metges premia 51 professionals com a referents del sector
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha guardonat amb els Premis a l’Excel·lència Professional una cinquantena de professionals de la medicina i d'equips assistencials que han destacat per l’excel·lència i la qualitat de la seva feina i trajectòria laboral. Els guardons es van lliurar per primera vegada fa dues dècades i són un reconeixement que s’atorga a metges de diferents àmbits que han destacat per representar valors essencials de la professió mèdica, com l’honestedat, el compromís, l’altruisme i la integritat.
De fit a fit, 26/11/2024- La tàctica del ploricó de Biden funciona
El mitjà The Nation publica una anàlisi interessant sobre les estratègies comunicatives emprades pel govern americà per seguir permetent (o directament patrocinant) el genocidi d’Israel a Gaza sense haver de pagar el cost moral i d’imatge de les desenes de milers de morts. El principi bàsic és el de mostrar-se compungit i armar tota una retòrica del ploricó, deplorant el conflicte, mentre la maquinària de guerra gira ben greixada gràcies en part a l’oli americà. I escudar-se en el fet que té les mans lligades, com si els Estats Units no s’haguessin distingit, precisament, per un gran intervencionisme allà on els ha convingut, sigui Centreamèrica, sigui el Pròxim Orient. Alguns titulars d’exemple: “La Casa Blanca, frustrada per l’envestida israeliana, però hi veu poques opcions”, “Sis mesos de guerra a Gaza. Biden topa amb els límits de la capacitat de pressió dels Estats Units”, “Mentre Israel escala el conflicte al Líban, la influència dels Estats Units és limitada”.