27/08/2022 
Noticias
Biden s'acomiada amb una alerta contra la nova "oligarquia" dels Estats Units
Al juliol, el president Joe Biden va advertir del perill que representava per a la democràcia el retorn de Donald Trump. El mandatari explicava des del Despatx Oval les raons de la seva renúncia a la candidatura electoral. Sis mesos després, assegut en el mateix escriptori, Biden s'ha acomiadat de la nació i ha fet una advertència que va més enllà del republicà, que ocuparà la Casa Blanca a partir de dilluns. "Als Estats Units s'està formant una oligarquia d'extrema riquesa, poder i influència que amenaça literalment tota la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats fonamentals, i la possibilitat que tothom tingui una oportunitat justa de progressar", ha alertat Biden.
Un tresor barceloní sota terra
Un privilegi, entrar a can Artigau és un privilegi. El magatzem de lloguer d’attrezzo per a l’espectacle i les arts visuals, al carrer de Manso número 1, és un tresor barceloní, un indret que costa d’explicar i no fer curt. Pura màgia, podríem dir-ne, sense por de l’ensucrament. Perquè màgia és poder tocar el passat a través dels milers i milers d’objectes –des del segle XIX fins als anys vuitanta– que custodien les parets, els sostres i les infinites lleixes i baldes d’un soterrani de l’Eixample. Sis-cents metres cúbics d’acumulació de memòria, de temps encarnat en ràdios, armadures, vaixelles, cendrers, ampolles, cistells, joguines, escultures, quadres, llibres, espases i tot, absolutament tot, el que un es pugui imaginar.
La literatura de la felicitat
L’anècdota és coneguda. Robert Louis Stevenson va afirmar: “Moonfleet és la novel·la que sempre hauria volgut escriure, però l’únic que vaig poder fer és L’illa del tresor”. En realitat, totes dues són obres mestres del relat d’aventures i, com a tals han fet somiar milions de joves des que s’han publicat. Havent llegit els dos títols, puc donar fe que contenen pàgines magnífiques i estan informades per una saviesa narrativa molt notable.
Tres lliçons polítiques de Stefan Zweig
Si Europa fos una llibreria, en una de les seves lleixes més preeminents hi tindria, sens dubte, l’obra de Stefan Zweig. Vienès criat i educat en una Àustria envejablement culta, va viure la fi de l’Imperi Austrohongarès i va veure com el seu ideal d’una Europa agermanada i pacífica se n’anava en orris amb l’ascens del nazisme. La vida de Zweig va ser una barreja de fe en la culturització de l’home i de xoc frontal amb la pitjor versió d’aquest. Tot i això, o per això, va escriure una obra extensa i variada, de les més destacades del segle XX.
Hem de parlar de pornografia
Brian Willoughby sap que està fent una bona feina quan els pares se senten incòmodes. La raó és que gran part de la seva feina consisteix en dir-los que els seus fills adolescents miren pornografia, dura, explícita i sovint violenta. Willoughby és científic social a la Universitat Brigham Young, on estudia els hàbits pornogràfics dels adolescents i l'impacte que això té en les relacions. Parla sense embuts. "Sempre he d'anar amb compte d'expressar les coses: «No dic que la pornografia sigui bona, però sí que és una realitat» –diu–. Pots amagar el cap i fer com si no existís, i dir que això és dolent o utilitzar el llenguatge de l'addicció, però has de tenir una comprensió realista del que passa".