17/08/2022 
Noticias
Un nou revés per a la llei de Cambres: patronals i sindicats dinamiten el consens
Semblava que el 2025 seria l'any en què la llei de Cambres de Comerç catalanes, text que fa més de 10 anys que està caducat i que regula la funció de les 13 cambres de comerç catalanes i part del seu finançament, finalment es renovaria. Al juliol es va aconseguir portar una proposta de llei al Parlament, acordada pel Consell de Cambres de Catalunya, les patronals Pimec i Foment de Treball i els sindicats CCOO i UGT. Al novembre, la proposta va ser presentada al Ple del Parlament per al debat de totalitat i sense esmenes a la totalitat. Uns dies després, però, les patronals i els sindicats van enviar una carta conjunta als presidents dels grups parlamentaris al·legant "preocupació sobre qüestions fonamentals que afecten l'equilibri institucional del diàleg social i la seva preservació com a bé públic essencial per al progrés econòmic i social del país, i de les afectacions sobre determinades activitats derivades de la proposició de llei del tercer sector i de la llei de Cambres a Catalunya".
Múltiples morts en un atemptat terrorista a Austràlia
Zelenski renuncia a l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN
Volodímir Zelenski continua fent passos per demostrar a Donald Trump que està disposat a cedir en algunes de les seves principals demandes per aconseguir un acord de pau. En un gest inèdit, ha ofert que Ucraïna renunciï a adherir-se a l’OTAN si els Estats Units i Europa li proporcionen a canvi garanties de seguretat. Segons el president ucraïnès, els aliats occidentals s’haurien de comprometre a tancar un acord legalment vinculant amb Kíiv pel qual pogués rebre suport militar en cas d’un atac rus. Seria una assegurança similar a l’Article 5 del Tractat de l’Aliança Atlàntica, que preveu que els membres de l’OTAN responguin militarment a qualsevol agressió contra un dels seus estats integrants.
La ultradreta, clara favorita a les presidencials de Xile
Prop de 15.800.000 xilens estan cridats aquest diumenge a les urnes per elegir el seu pròxim president o presidenta. Succeirà Gabriel Boric, el jove progressista que ha governat Xile els darrers quatre anys, després de l'estallido del 2018. Boric marxa del Palau de la Moneda amb un 28% d’aprovació, una xifra que, si bé no és baixa en comparació amb presidents anteriors, tampoc afavoreix d’entrada la candidata d’esquerra, Jeannette Jara, que havia estat la seva ministra de Treball i que és vista per molts xilens com la continuïtat d’una gestió que ha decebut gran part del seu propi electorat. Les enquestes parlen clar: el guanyador d’aquest diumenge seria el candidat de la ultradreta, José Antonio Kast (58%), que va superar, en primera volta, la dreta tradicional, representada per Evelyn Matthei, i també la més radicalitzada de Johannes Kaiser, i que probablement ara recollirà tots els seus vots. Jara, per la seva banda, va concórrer com l’única candidata progressista, amb el suport de
50 anys del Bagdad: dels anys del 'destape' a ser un reclam per turistes
El Bagdad hi és sempre. Amb el seu cartell imponent, l’enllumenat quasi enlluernador, la inspiració òbviament aràbiga en els adorns i complements i la icònica imatge de la noia sortint de la llàntia d’Aladí. Són cinquanta anys de vida. Doncs sí, aquest desembre el Bagdad compleix mig segle. Avui és essencialment un reclam turístic, que alhora és un agent dinamitzador del barri on es troba, l’irreductible Paral·lel, l’avinguda dels teatres i la faràndula que ha viscut dècades millors, temps d’esplendor que molts desitgen fer reviure. La revitalització d’El Molino i l’etern projecte de reobertura de l’Arnau són epifanies encara no complertes. La Joana viu al veí carrer Vila i Vilà i recorda els temps en què el Paral·lel era un bullidor, un formiguer, un rusc d’energies en contacte. I el Bagdad? No hi ha entrat mai, però se l’estima igual com a part de la fesomia imprescindible del seu entorn quotidià de quasi tota la vida.