24/07/2022 
Noticias
La policia investiga si un vianant està implicat en el xoc entre els dos busos de la Diagonal
Eren les tres del migdia quan, en plena Diagonal de Barcelona, dos autobusos van xocar, deixant al seu pas una escena tràgica: més de 50 persones van resultar ferides, i quatre d'elles continuen hospitalitzades en estat crític. El primer bus, de l'empresa Julià, estava carregant i descarregant uns creueristes en un punt habilitat, mentre que el segon, de l'empresa Planas i que portava uns estudiants italians de viatge de final de curs, va encalçar-lo per darrere. La Guàrdia Urbana encara n'està investigant les causes, i té diverses hipòtesis sobre la taula. Una d'elles, segons fonts consultades, és que un vianant que creuava en aquell moment per la via tindria algun rol en el xoc.
RTVE revela el que van cobrar Broncano i Lalachus per les campanades
El 31 de desembre, a la mitjanit, van sonar unes quantes campanades. Les dotze de rigor per donar la benvinguda al 2025, però RTVE també va donar una tretzena campanada: arrabassar el tradicional lideratge de Cristina Pedroche per a Antena 3 gràcies al fitxatge de David Broncano i la còmica Lalachus. Ara, gràcies a una pregunta parlamentària, han transcendit les campanades número catorze i quinze: el que van cobrar els dos presentadors per assumir la retransmissió.- El rei i Pedro Sánchez, madelmans dels editors gràfics
Hi ha fotografies de portada colpidores, vibrants, que expliquen històries amb un sol moment congelat. Però, massa sovint, també hi ha fotos de portades que consten només d’un nombre indeterminat d’estaquirots, generalment del gènere masculí i amb corbata, encarnant el poder en el marc d’una cimera, trobada o congrés. Tot i que generalment l’estampa resultant és més aviat sonsa, els editors gràfics que trien el millor fotograma de les dotzenes que els han arribat busquen la composició que mira de generar un significat concret, encara que no correspongui amb la realitat. Me’ls imagino com nens grans que, en comptes de jugar amb els clics, els airgamboys i els madelmans, tenen en els polítics les seves joguines particulars, per disposar-les així o aixà segons convingui editorialment. 
'Marie, la roja': la mirada àcida i feminista de Rosa Maria Arquimbau
Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909-1992) va ser una de les veus feministes més rellevants de mitjans del segle XX a Catalunya, però pràcticament tota la seva obra teatral va quedar enterrada en l'oblit. El seu espectacle més destacat, Marie, la roja, va estrenar-se el 1938 a Barcelona, tot i que en aquells moments "el president Lluís Companys va demanar als catalans que no anessin al teatre, que atenguessin la Guerra Civil", recorda el documentalista Bernat Reher. Gairebé tres dècades després de la seva mort, la figura d'Arquimbau ha viscut els últims anys un retorn a les llibreries, amb volums com el Teatre reunit (Arola, 2020) i el recull d'articles periodístics Film & Soda (Comanegra, 2022). Ara, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) vol contribuir-hi tornant-la a col·locar a dalt de l'escenari amb la producció de Marie, la roja, que s'estrena aquest dijous i serà a la Sala Petita fins al 6 d'abril.
Gerard Guix: “A l’institut ningú va saber mai que m’agradaven els nois”
Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor i dramaturg. Va guanyar el premi Joaquim Ruyra 2022 amb la novel·la juvenil Un far a la fi del món. Ara ha publicat la segona part, Més enllà de la fi del món.Va viure a Tona fins a cinquè de primària i a sisè es van traslladar a Vic. “Anava al Sagrat Cor. Era bon estudiant, bon nen. De més gran, a l'institut, no tant, perquè m’avorria”. Va fer formació professional a l’Institut de Vic. “Electricitat i electrònica, perquè els pares van dir que havia d’estudiar alguna cosa fins que pogués anar a Barcelona a fer imatge i so, que era el que jo volia”. I després de l’escola? “A Tona vaig fer futbol, però no m'agradava gens. A Vic, informàtica, amb aquells ordinadors gegants... Però no recordo gaires extraescolars”.