16/04/2022 
Noticias
Sánchez compareix al Congrés per la DANA en plena polèmica per les acusacions d'Aldama
"La reticència d'alguns països ha endarrerit el gran projecte de xips europeus a Barcelona"
La Generalitat i el govern espanyol van anunciar divendres passat l'aprovació de tres projectes per situar Catalunya –i per extensió, Espanya– a l'avantguarda de la indústria estratègica dels xips. Un d'ells és el DARE –per les sigles en anglès de HPC Digital Autonomy with RISC-V in Europe–, dirigit pel Barcelona Supercomputing Center –Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)– i que té un objectiu ambiciós: catapultar la sobirania tecnològica de la Unió Europea en un àmbit fins ara desert com és el desenvolupament de xips d'alt rendiment (HPC); uns components clau per resoldre problemes complexos en àrees com la salut, la crisi climàtica o la seguretat. Explica a l'ARA tots els detalls del projecte el director del BSC-CNS, Mateo Valero.
“Als anys 40 i 50 es cometien molts crims rurals perquè hi havia una escopeta a cada casa”
La mort d'un gitano a trets per part d'un pagès al Pallars el 1953 va ser un dels crims que va travessar la infantesa de Pep Coll (Pessonada, 1949). L'escriptor l'ha transformat en la novel·la Els crims de la mel (Proa), en què relata com l'Agustí comet l'assassinat i el seu germà Galderic, hereu del mas familiar, es confessa autor del crim. El pagès deixa vídua la Samara, que buscarà una existència lluny del clan gitano. A diferència de Dos taüts negres i dos de blancs (Proa, 2013), en aquesta ocasió Pep Coll parteix d'uns fets reals per ficcionar-los del tot amb una història que parla de vides precàries que busquen fugir dels lligams familiars.
Nou macrooperatiu policial: més de 700 policies es despleguen contra el tràfic de persones a Catalunya
Segon macrodispositiu policial a Catalunya en només 24 hores. Més de 700 efectius dels Mossos d'Esquadra i la policia espanyola (CNP) participen en una àmplia operació contra un grup criminal implicat en el tràfic d'éssers humans, el tràfic de drogues i el blanqueig de capital.
Dues hores al dia dubtant del seu físic: què miren les adolescents a TikTok?
"Fa quinze anys el que preocupava als pares és que una filla es passés dues hores al telèfon parlant amb la seva millor amiga, però el problema actual és que es passen tot aquest temps consumint contingut que no trien, sense un interlocutor real ni cap mena d'intercanvi comunicatiu". D'aquesta manera descriu el problema dels adolescents a les xarxes socials i, sobretot amb TikTok, la investigadora Mònika Jiménez del grup Communication, Advertising and Society (CAS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).