Noticias
- Barcelona tindrà cinc nous CAP de la mà de la Generalitat
Barcelona ha posat en marxa aquest dimecres els tràmits per a la construcció de cinc nous centres d'atenció primària (CAP) davant la falta d’equipaments a la ciutat. L'Ajuntament i la Generalitat han tancat un acord que concreta on s'instal·laran els cinc nou espais assistencials, que, segons l'alcalde, Jaume Collboni, "beneficiaran 140.000 veïns". Es tracta del CAP de Sardenya, el CAP de Drassanes, el CAP de Casc Antic, el CAP de Casanova i el CAP de Poble-sec - Font de la Guatlla. Aquest és el segon acord d'envergadura que totes dues administracions tanquen en menys d'una setmana, després que la comissió mixta de divendres rubriqués també diversos compromisos d'inversió en habitatge públic. - Pepe Álvarez, reelegit secretari general de la UGT per quatre anys més
La UGT ha tornat a escollir Pepe Álvarez com a secretari general en el 44è congrés confederal celebrat, a Barcelona. El resultat de la votació no tenia gaire misteri, perquè no s'havien registrat candidatures alternatives a la capitanejada per Álvarez, que ha recollit el 79,44% dels vots. Amb 68 anys, aquest serà el seu tercer i últim mandat com a secretari general de la UGT, que s'acabarà el 2028. El sindicalista nascut a Astúries és un històric del sindicat i va arribar a la direcció confederal el 2016, després de liderar la UGT de Catalunya durant més de 20 anys. - "Imagina com és sortir de la quimioteràpia i dormir al carrer"
A Agustí Costa li van diagnosticar un càncer de còlon fa quatre mesos, quan vivia al ras de Barcelona. Feia un temps que es trobava malament i tenia sang a la femta. "Sospitava" que allò només podia ser una mala notícia i, per això, va anar retardant la visita al metge. Fins que el dolor el va portar a l'hospital i una colonoscòpia li va confirmar els pitjors presagis. "Si el carrer és dur, imagina malalt de càncer", explica a l'ARA. - La Champions en directe: Sturm Graz - Girona
- Les restes de femta i vòmit que demostren com els dinosaures van dominar la Terra
Els dinosaures van dominar la Terra fa 200 milions d'anys, però el camí que van seguir fins a assolir la supremacia en els ecosistemes terrestres era una incògnita. Fins ara. Investigadors de la Universitat d'Uppsala, a Suècia, ho han resolt en un estudi gràcies a les mostres fòssils de femta i vòmits d'aquests rèptils gegants, mitjançant les quals han aconseguit noves pistes sobre la seva alimentació. La investigació, que publica aquest dimecres la revista Nature, revela que l'increment de l'activitat volcànica de l'època va provocar canvis ambientals que van afavorir l'aparició d'una gamma més diversa de plantes per alimentar-se. Això, per un costat, va permetre que hi hagués noves espècies d'herbívors més grossos i, per l'altre, dinosaures carnívors que els caçaven i, per tant, també més grossos.