24/03/2022 
Noticias
Pugen a 24 els morts als incendis de Los Angeles
Els incendis que continuen desbocats a Los Angeles, després de gairebé una setmana, deixen ja un balanç de 24 persones mortes i més de 12.000 edificis destruïts, mentre unes 100.000 persones continuen evacuades.- Superdones? No, gràcies
M’ha arribat un vídeo del psicòleg Antoni Bolinches en què parla de les superdones. Així anomena les dones que s’han treballat i que són independents i autosuficients a nivell econòmic i personal. Sé que ha volgut que sigui una lloança. Però és més aviat un regal enverinat. Un home així no és un superhome, és un home. Les dones no: són superdones. Per començar, considero que TOTES les dones som superdones. Tirem endavant en un sistema que ens va a la contra. No importa si estem empoderades o no. Som l’hòstia. L’altra és que, com diu al vídeo, les “superdones” ja tenim prou problemes per trobar homes interessats en nosaltres perquè hi afegim un nom que s’acaba convertint en un estigma. Ningú vol sortir amb un superheroi, el que es vol és una connexió amb una persona de carn i ossos. Així que gràcies, senyor Bolinches, però deixem el terme per als còmics de Marvel. 
González i Aznar, els presidents espanyols que més poder han traspassat a les autonomies
El traspàs de mitjans i diners de l’Estat a les autonomies sempre ha generat controvèrsia política, malgrat la seva previsió constitucional i estatutària. PSOE i PP s’han tirat, tradicionalment, els plats pel cap per qui donava més, sobretot, a Catalunya i al País Basc. Ara mateix la crítica dels populars i de l’extrema dreta de Vox al govern de Pedro Sánchez és que es plega als desitjos independentistes. Tot i això, tots els presidents espanyols han avalat transferències autonòmiques, sobretot els de les primeres dècades de democràcia, en què es desenvolupava la Constitució i l’Estatut. I els que més, són dos expresidents crítics amb Sánchez i la seva política d’aliances: el primer del rànquing, Felipe González (PSOE) i el segon, José María Aznar (PP).
"Potser aquí rebrem les primeres veus des de Mart"
Sis antenes gegants exploren el cel nocturn. Apunten totes cap a un mateix punt, buscant un senyal a l’espai profund. La imatge, que sembla extreta de la pel·lícula Contact –en què la científica interpretada per Jodie Foster buscava senyals de vida extraterrestre–, és una fotografia que va fer història l’abril de l’any passat i que està captada al centre de la NASA als afores de Madrid. Les sis antenes van unir esforços, no per buscar alienígenes, sinó per trobar l’objecte construït per éssers humans que està més lluny de la Terra: la Voyager 1. La sonda, que va ser llançada l’any 1977, ja ha sortit del Sistema Solar i fa dotze anys que navega per l’espai interestel·lar.
Israel s’acarnissa amb Gaza, però la guerra està estancada
L’ofensiva d’Israel a Gaza fa temps que sembla instal·lada en una mena d’inèrcia destructiva a l’ombra de la qual sectors extremistes de dins i fora de l’exèrcit estan avançant amb fets consumats una agenda de venjança i neteja ètnica d’ambicions colonials. Les negociacions per a un alto el foc amb Hamàs estan estancades des de fa més d’un any, l’atenció mediàtica es troba en altres indrets, i el rumb bèl·lic és cada cop més vague. Però la vertiginosa devastació de la Franja segueix; ara, sobretot, concentrada al nord, però amb el risc que s’expandeixi.