06/03/2022 
Noticias
Majoria d'obres catalanes i balears al pavelló espanyol de la Biennal d'Arquitectura de Venècia
Catalunya i les Illes Balears tornaran a tenir un paper destacat al pavelló espanyol de la 19a Biennal d'Arquitectura de Venècia: 11 de les 16 obres del projecte Internalities són d'estudis catalans i mallorquins, entre els quals hi ha, Bosch & Capdeferro, Josep Camps i Olga Felip (Arquitecturia), Harquitectes, Munarq, Peris + Toral i Ted'A. La selecció és fruit d'una convocatòria oberta i, també, per invitació dels comissaris, Roi Salgueiro Barrio i Manuel Bouzas Barcala. Respecte a la tesi del pavelló, les obres seleccionades representen l'aplicació d'"internalitats", és a dir, accions que "no creen externalitats ni deixalles i que busquen un equilibri amb el territori", tal com va afirmar el jurat del concurs del pavelló. A més, els comissaris han organitzat les 16 obres seleccionades mitjançant enfocaments "no previstos de manera habitual", com "el material, els oficis, els processos, els residus i el retorn al que és local".
Un examen de selectivitat que és com entrar a TikTok
Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.
El greix marró, el nou objectiu de la ciència per controlar l'obesitat
Fa anys que una part important de la comunitat científica s'esforça per trobar un Sant Grial per a la pèrdua de pes, sobretot per a la vinculada al tractament de l'obesitat, considerada una de les pandèmies del segle. Troballes com la semaglutida i el seu fàrmac més conegut, l'Ozempic –inicialment està destinat a la diabetis, però ha demostrat potencial per abaixar de pes–, han esperonat investigadors d'arreu del món. Ara, un equip format per científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i del d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) han publicat aquest dilluns a la revista Nature Communications un estudi que proposa l'eliminació d'una proteïna clau per "cremar" el greix per protegir el cos de l'obesitat i controlar altres malalties metabòliques.
Un plat de la gastronomia catalana apareix entre el més odiats del món
La revista gastronòmica Taste Atlas ha fet públic un llistat amb els 100 plats més odiats del món, entre els quals apareix una recepta tradicional del nostre país, les faves a la catalana. Aquest plat, un clàssic de la gastronomia catalana, ocupa el vuitè lloc amb només 2,1 estrelles sobre cinc. Espanya també ha colat diversos plats a la llista d'àpats que no agraden, començant per l'entrepà de sardines, en segon lloc, i les angules a la cassola, al quart. La llista, convertida ja en un clàssic, es basa en l’opinió de gairebé 600.000 persones d'arreu.
Tanca L’Hortet, restaurant vegetarià pioner del barri del Raval de Barcelona
L’Hortet (c. Pintor Fortuny, 32), el pioner restaurant vegetarià del barri del Raval de Barcelona, té data de tancament. Les dues germanes que el dirigeixen, l’Odina i la Sònia, ho han escrit a les pissarres exteriors: "Tanquem el 23 de gener". Aquell dia tindran obert durant tota la jornada, fins a les 23 h de la nit, perquè es volen acomiadar de tothom, i volen que, amb l’horari ampli, la gent hi pugui anar passant per dir-los adeu. "No hi servirem menjar l’últim dia, perquè volem centrar-nos a parlar amb tota la gent que hi passi", diu l’Odina Martí (61 anys). Amb trenta-cinc anys al peu del canó, la comunitat de L’Hortet és gran, molt gran.