19/01/2022 
Noticias
Més de tres anys tancats entre quatre parets: així va ser el rescat dels tres menors d'Oviedo
La Policial Local d'Oviedo va detenir dilluns un matrimoni per haver tingut els fills tancats durant més de tres anys a casa seva als afores de la localitat. La canalla, dos bessons de 8 anys i un altre nen de 10, vivien al xalet de dues plantes en condicions insalubres. Els pares son un home de 53 anys i una dona de 48 que tenien la casa llogada des de l'octubre de 2021, han passat ja a disposició judicial i la policia considera que hi ha "suficients indicis de criminalitat". Els nens ja es troben sota la tutela de l'Estat i han estat reubicats a un centre de menors, on seran acollits mentre es determina la seva situació.
No apte per a claustrofòbics
La nit televisiva de dimarts a TV3 va ser colpidora. Els dos documentals del Sense ficció eren molt impactants. El primer no era apte per a claustrofòbics. Per sort, a Atrapat. Tres dies al fons de l’Atlàntic (Trapped. In 102 feet of water), els propis protagonistes t’expliquen la seva història i, per tant, es deduïa de seguida que tot havia acabat bé. Però així i tot, hi havia moments que es feia molt difícil aguantar el relat d’un rescat inesperat i increïble. El documental explica el cas d’un equip de submarinistes que mentre treballaven en una plataforma marina al mig de l'oceà Atlàntic van ser reclamats d’urgència per recuperar els cossos de tretze mariners morts en el naufragi d’un vaixell de pesca. El que no s’imaginaven és que un d’ells havia sobreviscut atrapat a l’interior de la nau, al fons del mar. Les imatges del procés de rescat són reals, perquè els submarinistes van gravar tota la intervenció dins del vaixell. També es fan servir els enregistraments de les comu
'El carrer de la xocolata': un llibre ple de pàgines memorables
El títol que he donat a aquest article inclou el sintagma “temps enrere”, que era el del títol de la magnífica novel·la de Ramon Solsona publicada el 2022 –per a mi, una de les novel·les catalanes més consistents de les darreres dècades. Un cúmul de circumstàncies atziagues va fer que aquell portent d’obra no rebés la consideració que mereixia.
L'apagada elèctrica intensifica la pugna política sobre les nuclears
L'apagada de dilluns, que va deixar tota la península Ibèrica a les fosques durant hores, intensifica el debat polític sobre la vida de les centrals nuclears. Una discussió que divideix la dreta i l'esquerra i que ja ha sobrevolat tant la legislatura espanyola com la catalana, a més d'enfrontar el govern espanyol i el català amb les patronals. El PP i Vox han agafat la bandera més explícita i han reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, una rectificació en tota regla sobre el pla de tancament de les nuclears, previst entre 2027 i 2035, assumint –malgrat que ni les administracions ni els tècnics han aclarit les causes de l'incident de dilluns– que les energies renovables tenen a veure amb l'apagada general. Segons ha reflexionat Alberto Núñez Feijóo en les darreres hores: si després de l'apagada, l'executiu espanyol no prorroga la vida útil de les centrals serà un "absolut disbarat". Vox s'hi ha afegit: "S'han imposat polítiques per destruir les centrals nuclears".
Els papes: 2.000 anys d’història en 4 minuts
¿Sense una Església forta —piramidal, rica, rígida i poderosa— hauria sobreviscut 2.000 anys el missatge de Jesús? Respondre no permet excusar els excessos comesos al llarg de la història pels papes de Roma. La resposta afirmativa no sabem quin resultat hauria donat. La història de l’Església, i més en concret del papat, no deixa de ser un equilibri descompensat entre l’opció guanyadora de la continuïtat vaticana i l’alternativa del compromís amb els pobres. Aquests dies, enmig de la fabulosa pompa teatral de l’enterrament de Francesc, no s’ha deixat de destacar la voluntat de senzillesa franciscana del pontífex difunt. La contradicció entre el que vèiem i el que se’n deia exemplifica aquesta irresolta tensió secular. Una tensió també entre tradició i modernitat en termes organitzatius i de moralitat: l’Església no és democràtica i continua sent masclista.