Noticias
William Faulkner, l’Homer veterotestamentari del Sud
William Faulkner (Mississippí, EUA, 1897-1962), un dels quatre o cinc novel·listes més influents del segle XX, potser només comparable a Proust, Joyce i Kafka, gaudeix d’una merescudíssima fama com a prosista musculós i magmàtic, com a creador d’estructures laberíntiques i polifòniques on passat i present es fonen i on vius i morts conviuen, i com a constructor de personatges primaris i brutals que, alhora, són d’una complexitat i una profunditat shakespearianes.Guillem Estadella: "És qüestió de deixar de ser una mica catalans i atrevir-nos a preguntar"
És compatible ser una figura de referència de la cervesa més coneguda de Catalunya amb ser un bon consumidor de vi?"La Família creu que Trump ha estat escollit per Déu, i això és l'únic que els importa"
Jeff Sharlet va publicar per primer cop The Family l'any 2008, després d'haver viscut infiltrat a Ivanwald, la mansió que té a Arlington (Virgínia) l'organització religiosa coneguda com La Família o The Fellowship. El llibre, que ara publica en castellà Capitán Swing, exposa les interioritats de la que és considerada l'organització religiosa més influent de Washington, que des del 1953 organitza l'Esmorzar Nacional de Pregària, al qual han assistit tots els presidents dels Estats Units des d'Eisenhower. Congressistes, senadors, generals i fins i tot dictadors estrangers que es reuneixen per pregar a Jesús i fer negocis. La història de La Família, fundada per Abraham Vereide el 1935 i liderada des dels anys 50 per Doug Coe, que va morir el 2017, ha sortit a la premsa diverses vegades des dels anys 60, però el documental publicat el 2019 a partir del llibre de Sharlet en feia el relat més exhaustiu fins ara. Sharlet els anomena "les arrels invisibles del fonamentalisme als Estats Units", una xarxaUna discussió salvatge entre la Xina i Europa
Durant els primers mesos de la guerra comercial dels Estats Units contra el mon van créixer les especulacions. ¿Podrien col·laborar les dues principals potències comercials, la Xina i la Unió Europea, per tal d'intensificar els seus llaços comercials bilaterals a fi de compensar l'aïllacionisme nord-americà? Una cimera el proper 24 de juliol a Pequín ha de mostrar que la resposta és un emfàtic "no". Havia de ser una celebració de 50 anys de tractes diplomàtics i sembla que serà una discussió acalorada.Artur Peguera: “Vull gaudir fins l'últim euro que hagi guanyat”
El periodista esportiu, Artur Peguera (Pont de Suert, 1964) va néixer en una família treballadora on des de petit va aprendre el valor dels diners. Va començar a treballar als 8 anys ajudant a descarregar el camió de llenya pel forn de pa del poble: “El salari era una coca de sucre i quatre pessetes. A nosaltres ens semblava fantàstic”. Dos anys més tard, els escolanets de l’Església se les van enginyar per aconseguir un extra, aprofitant que sabien on era el quadre de llums: “Tancàvem les llums i quan arribaven els turistes francesos, no es veia res. Aleshores els hi enceníem i ens queia alguna propina”.