Noticias
  • Els 2.700 anys del vi a Catalunya com no te'ls havien explicat mai
    Una beguda amb tanta tradició com el vi, que a Catalunya es remunta almenys 2.700 anys enrere, ara té un museu que l'explica en clau moderna. El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, el Vinseum, acaba d'estrenar a Vilafranca del Penedès la renovació al complet. Després de dues dècades de vicissituds per adaptar-lo al segle XXI, ha renascut amb una ambiciosa exhibició d'unes 2.500 de les 20.000 peces que atresora. S'amenitzen amb una seixantena d'audiovisuals, com un detallat time-lapse sobre la formació del raïm, recreacions de com funcionen diverses premses històriques de raïm o els vídeos que conviden a seure en una taverna centenària per conversar amb personatges com el sommelier Josep Roca, d'El Celler de Can Roca. Aquest cap de setmana el museu fa portes obertes i a partir de dimarts obre amb normalitat, amb una entrada que inclou audioguia i una copa de vi o most al final de la visita.
  • Noves tempestes inunden Cadaqués: una riuada arrossega una trentena de cotxes
    La forta tempesta que ha descarregat aquesta matinada a l'Empordà ha provocat una nova inundació, ara a Cadaqués. La pluja ha fet créixer la riera d'aquest municipi, que ha acabat arrossegant diversos vehicles que hi havia aparcats. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha apuntat que les pluges poden haver superat els 100 litres per metre quadrat.
  • Una casa per veure sempre el cel
    Sabien que podrien veure el cel des de pràcticament qualsevol punt de la Casa Sitges. I és el que volien. Sovint no es té l’altura perquè el que entri a formar part de l’habitatge, tant o més que els verds de la natura, siguin els canvis de blaus, el moviment dels núvols, la transformació constant de la llum. L’arquitecte Roman Izquierdo Bouldstridge, fundador de l’estudi de Barcelona que porta el seu nom, es va adonar de seguida que la reforma d’aquella casa original del 1975 i situada a les portes del Parc Natural del Garraf s’havia de concebre en funció sobretot de les vistes espectaculars del cel però també de les muntanyes, les pinedes i el mar.
  • La revenja com a motor del misteri
    La Célanire posseeix “la bellesa del diable”; oblata negra, quan resa sembla que inciti a pecar. Així que arriba de París a la Costa d'Ivori per treballar a la llar de mestissos de Bingerville, els fets luctuosos i lúbrics se succeeixen: mor el mateix director de la llar (i ella se'n fa càrrec); mor la dona del governador (i ella se'l fa seu); mor el pare templer (que odia), mor el rei tribal (que l'assetjava)... Sota l'exquisidesa, una sospita i un enigma: al coll, sempre, una cinta ben nuada, que diuen que amaga una cicatriu “monstruosa”, el senyal d'un aawabo, un esperit maligne.
  • "És com una regla": així hem silenciat els avortaments precoços
    Les dones hem assumit fins a tal punt que un embaràs es pot truncar precoçment que no l’anunciem fins que han passat 12 setmanes, el primer trimestre de la gestació, quan es produeixen la majoria de pèrdues gestacionals. Són tan freqüents –és la complicació obstètrica més comuna– que les hem normalitzat però, de retruc, invisibilitzat i silenciat. A vegades, l'embaràs s'interromp abruptament abans fins i tot d'haver-lo donat a conèixer i és com si mai hagués existit. "Ja en tindràs un altre". "No era pràcticament res". "Passa sovint". "És com una regla". Són frases que totes les dones que hem patit pèrdues gestacionals hem sentit algun cop.