23/10/2021 
Noticias
Sánchez se sotmet al control de l'oposició després de les noves revelacions del cas Cerdán
"Perduda en una cabana davant de l'oceà Atlàntic vaig tenir una revelació"
Quan, fa pràcticament una dècada, Flavia Company (Buenos Aires, 1963) va publicar Haru (Catedral, 2016), va aconseguir fer realitat dos dels seus somnis: "Arribar a explicar una vida sencera", la d'una noia japonesa que començava un llarg camí d'aprenentatges estudiant tir amb arc, i, tant o més important, "desaparèixer en el text". Des de llavors, Company no ha signat cap més novel·la ni llibre de relats amb el seu nom: a més de La planta carnívora (Proa, 2021) i Penediments (Navona, 2023), tots dos escrits per Andrea Mayo, ha anat aprofundint en l'univers de Haru a través de diversos llibres: "Magókoro (Catedral, 2019) és la carta que un dia escriu el pare de Haru a la seva filla i que a la primera novel·la no havíem llegit, Ja no necessito ser real (Univers, 2020) explica una volta al món narrada per la Haru i Teoria de la resta (Comanegra, 2022) reflexiona al voltant de l'existència com un camí cap a la reconciliació", explica des de Casa Abacus amb una nova aportació a la galàxia de la p
La història de les piles del conill que no es cansa mai: qui va crear Duracell?
És 1979 i a les televisions nord-americanes no para d’emetre-s’hi un espot publicitari. S’hi veuen un munt de conillets de joguina, una espècie d’autòmats roses. Cadascun té un tambor vermell, que colpeja amb decisió, com si volgués demostrar que pot aguantar més que els altres. De mica en mica, però, comencen a aturar-se. Tots cauen exhausts menys un. L’únic que continua tocant, impertorbable, és el que han alimentat amb una pila Duracell. Era un concepte que la marca nord-americana repetia des dels primers anuncis del 1973, quan el conill va irrompre a escena per primer cop.
Què passa entre el rei i Santiago Abascal?
L'octubre de l'any 2020, en el marc de la moció de censura que Santiago Abascal va presentar contra el president espanyol, Pedro Sánchez, el representant dels ultres Ignacio Garriga acabava així el seu discurs des del faristol del Congrés dels Diputats: "Viva el rey Felipe VI, viva el rey de España". Si anem més enrere, en la ronda de consultes que va fer el rei per a la primera investidura de Sánchez el 2019, Santiago Abascal traslladava la seva "lleialtat" a Felip VI i li agraïa la posició de la Corona amb el discurs contra l'1-O el 3 d'octubre del 2017. Què ha passat en només cinc anys perquè l'extrema dreta planti la monarquia el proper divendres en l'acte del seu 50è aniversari?
Rosalía, un nom que difícilment es posarà de moda
Rosalia és un nom d'origen llatí que la cantant de Sant Esteve Sesrovires ha fet popular però és pràcticament anecdòtic en el cens. No és un nom que les famílies actuals triïn a l'hora de posar nom a les seves filles. Hem passat d'unes 600 dones amb el nom de Rosalía (amb accent i sense) a la dècada dels anys 50 a menys d'una desena en l'actualitat. L'edat mitjana de les Rosalies que hi ha a l'Estat és de 61,5 anys, segons dades de l'INE. I Zamora, Salamanca, Almeria i Ourense és on més en trobem. Al ser un nom poc freqüent, "qualsevol fluctuació crida l'atenció, com ara que en el municipi de Capçanes, a la comarca del Priorat, es concentrin unes quantes Rosalies. Deuen ser de la mateixa família?", es pregunta Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF, que afegeix que també és un nom que es posa a Llatinoamèrica i Itàlia.