30/07/2021 
Noticias
El pensament popular i els sistemes de filosofia (1938)
De l’article assagístic de Jaume Serra Húnter (Manresa, 1878 - Cuernavaca, 1943) a Revista de Catalunya (15-VI-1938) dirigit a una societat catalana desmoralitzada després de dos anys de guerra contra la revolta de Franco i de resistència davant el furor revolucionari dins la zona republicana. Acaba de sortir un llibre sobre l’obra del filòsof Serra Húnter editat per la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona.
El circuit de poder de Maduro
Nicolás Maduro, nascut a Caracas l’any 1962 en el si d’una família treballadora, va iniciar la seva consciència política influït per les idees d’esquerres del seu pare. Ja com a estudiant, va començar a militar en unions estudiantils i, tot i que mai va anar a la universitat, va rebre una beca per estudiar formació política a l'Havana, entre el 1986 i el 1987, on es va acostar més a les idees dels socialisme. A finals dels anys vuitanta, va començar a treballar com a conductor d’autobusos a Caracas, on va prendre contacte amb el món sindical i els treballadors del transport públic. De seguida va començar a destacar-hi i a vincular-se, així, al Movimient Bolivarià, que aleshores lluitava per l’alliberament d’Hugo Chávez, empresonat per la participació en un intent de cop d’estat fallit, el 1992.
L'estancament en la vacunació de la grip desperta el fantasma de la saturació sanitària
Lluny queden les empentes virtuals per aconseguir cita i les llargues cues per rebre les vacunes de la grip i de la covid. En una temporada d'hivern en què els virus respiratoris ja comencen a omplir els centres sanitaris, amb la grip com a principal patogen circulant, la immunització de la població de risc per la seva edat i fragilitat és de les més baixes dels últims anys. La campanya de vacunació només ha convençut el 36% dels majors de 60 anys, si bé la cobertura només es considera òptima si arriba al 66%. I aquest estancament evidencia que la percepció de risc ha baixat significativament després del parèntesi de la covid. A tall d'exemple: el 2021 es va vacunar un 45% de la població amb la pauta recomanada i el 2018, el 51%.
Es pot posar fi a la judicialització de la política?
El lawfare, que aquí coneixem com a judicialització de la política, ha acompanyat el procés independentista des dels inicis. Molta gent l'ha patit i es podria dir que en bona part ha aconseguit els seus principals objectius. Consisteix en intentar guanyar als tribunals el que no es pot guanyar al carrer i als Parlaments. És a dir, en impedir que els poders legislatiu i executiu puguin exercir les seves funcions lliurement penalitzant qualsevol modificació de les lleis existents o, també, retorçant l'esperit de la llei en funció de les idees polítiques d'un determinat grup polític, o de determinats professionals de la justícia. L'espectacle vergonyós de veure parlamentaris de Vox exercint d'acusació popular en el judici del Procés, per exemple, exemplifica això de què estem parlant.
Un centenar de jutges tanquen files amb la magistrada del cas Juana Rivas davant d'un "atac personalitzat"
Més d'un centenar de jutges i jutgesses especialitzats en violència masclista i que treballen en jutjats d'arreu d'Espanya han tancat files amb la magistrada de Granada Aurora Angulo, encarregada del cas de Juana Rivas. Més de set anys després d'escapar-se amb els seus fills per evitar que estiguessin amb el seu marit, a qui va denunciar per maltractaments, la custòdia del fill petit —el gran ja és adult— continua als tribunals. L'últim moviment judicial ha generat una resposta molt aspra de l'advocat de la dona, que ha assenyalat la jutgessa i l'ha acusat de no comprendre què és la violència vicària. El comunicat ha despertat la resposta dels seus companys, que ho consideren un "atac personalitzat" que pot suposar un desprestigi per als jutjats de violència masclista.