11/07/2021 
Noticias
"No podem deixar que ens guanyi la por": Andrea Miranda, els ulls del periodisme mexicà entre la violència dels càrtels
"No ens podem permetre el desànim". Després de la constatació reiterada que el sector periodístic està en crisi, Andrea Miranda, directora de continguts i transformació digital del grup mexicà Debate, apuntava a un horitzó d'esperança en una entrevista amb la directora de l'ARA, Esther Vera. La conversa, que es va celebrar des de la distància, amb Vera a l'escenari del Palau de la Música i la periodista mexicana en pantalla des de Mèxic perquè no volia abandonar la redacció, va servir per lloar el periodisme compromès i per constatar que, en situacions extremes, les debilitats del sector avui es fan més evidents.
Paella pel mànec, desconfiança i silenci
La gestació de l’Espai d’Animació va aixecar polseguera a l'entorn del Barça pel rebuig que generava que els aficionats més radicals poguessin tornar a l’estadi anys després que Joan Laporta els hagués expulsat. Aquest temor estava justificat perquè en la precampanya del 2010, Sandro Rosell havia pactat els fonaments d’una futura grada jove amb deu grups entre els quals hi havia els Boixos Nois, a qui va tenir la barra de definir com a “nanos molt macos”. Amb aquest preludi, va costar molt convèncer tothom que l’Espai d’Animació que sorgiria, ja amb Josep Maria Bartomeu al capdavant de l’entitat, estaria lliure de sospites i tendències violentes. Tot i això, després d’un llarg procés treballat amb els Mossos d’Esquadra i amb unes línies vermelles molt clares, el projecte va convertir-se en la grada festiva que és avui.
Premi Carles Capdevila a l'Escola del Treball, el centre de FP que va rebre a Einstein
És difícil imaginar quan veus la façana de qualsevol dels edificis que formaven l'antiga Fàbrica Batlló de Barcelona que ara, més de 150 anys després, a dins s'hi amaguen robots col·laboratius per simular processos de soldadura fent servir realitat augmentada o adolescents de 16 o 17 anys aprenent a crear nous objectes fent servir la impressió 3D. Les voltes i arcs dels edificis que fa un segle i mig acollien les màquines i operaris d'una fàbrica de cotó ara són l'espai diari de més de 3.000 alumnes que es formen per treballar, però amb un nivell de preparació de modernització que mai haurien imaginat els filadors que ocupaven el mateix espai fa dècades.
Puig, els perfums catalans que han conquerit l'Íbex-35
Fa 110 anys des que Antonio Puig Castelló, el fill d'un agricultor del Maresme, va fundar una empresa que també importava perfums francesos. Aquella petita companyia ara factura més de 4.300 milions d'euros anuals i és una de les cotitzades catalanes de l'Íbex-35. Puig ha aconseguit trencar amb la maledicció que diu que la tercera generació d'una empresa familiar és la que l'enfonsa. En el seu cas, els últims vint anys del grup –amb el net de Puig Castelló, Marc Puig, al capdavant– han estat claus per a la seva internacionalització, l'adquisició de noves marques i la sortida a borsa que va culminar al mes de maig.
Ferran Busquets, l'exdirector d'Arrels, guanya el premi Tatiana Sisquella
Fa tot just quatre mesos que Ferran Busquets (Barcelona, 1975) va deixar la direcció de la Fundació Arrels. Ho va fer amb un regust amarg perquè, malgrat els esforços, la realitat s'imposa i, tal com admet, "cada cop hi ha més persones dormint al carrer". Esther Sánchez, que l'ha acompanyat en l'equip directiu, el descriu com un home que s'ha dedicat a "denunciar i reivindicar" la causa contra el sensellarisme fins i tot més enllà d'Arrels, ja que s'ha convertit en un referent per a tot el sector. En els seus dotze anys al capdavant de l'entitat del Raval de Barcelona s'ha posat en marxa el cens i el recompte de persones que sobreviuen al carrer, de manera que finalment s'han pogut posar xifres al que fins aleshores era només una "sensació". Enginyer de professió, Busquets va aterrar a Arrels com a jove voluntari l'any 1998 i, explica, de seguida va tenir clar la necessitat que "la tecnologia estigui al servei de les persones". A partir d'aleshores va anar fent altres papers de l'auca, fins a rebre l'e