03/07/2021 
Noticias
El PSOE impulsa una llei per frenar el 'lawfare' judicial
El PSOE passa a l'acció contra el lawfare judicial. El grup parlamentari ha registrat al Congrés una proposició de llei per limitar l'acusació popular i impedir que s'obrin causes a partir de querelles que es basen en retalls de premsa. A més, es vol fixar que els jutges hagin d'abstenir-se o ser recusats en casos sobre els quals s'hagin manifestat políticament. "Arran del que hem viscut els últims temps, hem adoptat una decisió que ens semblava urgent: frenar la persecució i l'assetjament que l’extrema dreta fa contra creadors, artistes i adversaris polítics utilitzant mecanismes judicials per obtenir objectius particulars", ha argumentat el portaveu socialista, Patxi López, en una roda de premsa. La llei inclou també la supressió del delicte d'ofenses religioses.
"Sempre hi haurà qui protegirà la nostra cultura, i aquesta és la gent que vull tenir al meu voltant"
Benito Martínez Ocasio, àlies Bad Bunny, ha començat l'any deixant molt cara l'elecció del millor disc del 2025. Debí tirar més fotos (Rimas, 2025) és una reconciliació amb les músiques populars porto-riquenyes feta per la superestrella global del reggaeton i el trap llatí. En pocs anys, Bad Bunny ha conquerit el món: tres àlbums a la llista Billboard, cap de cartell al Festival Coachella, l'artista amb més reproduccions a les plataformes d'estríming, una carrera com a actor (i lluitador) i fins i tot un interès creixent per part dels paparazzis, atents a les aventures romàntiques extracurriculars. Però l'èxit el va desvincular de Puerto Rico, el lloc on va néixer, va créixer i va viure fins al 2023, quan es va mudar a Los Angeles i Nova York. Ara torna a ser a Puerto Rico, i a Debí tirar más fotos demostra el renovat compromís amb l'illa amb un gir musical ben marcat.
Què ha passat amb els soldats que defensaven Al-Assad?
L'adveniment de la nova Síria no ha acabat amb llargues cues per al pa, però les files han aparegut ara en un lloc inèdit: a les comissaries i altres edificis de les forces de seguretat, abans temuts per ser centres de brutals tortures. Els que ara ocupen aquestes dependències són els combatents de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), la milícia que va liderar l'ofensiva llampec que va enderrocar el dictador Bashar al-Assad fa un mes, i els que s'arremolinen davant de les portes són policies, soldats i oficials de l'exèrcit durant l'antic règim a la recerca d'una mena d'amnistia.
Així ha quedat el barri de Palisades de Los Angeles
Novel·la de campus amb misteri criminal i aires gòtics: el títol de culte de Donna Tartt
Donna Tartt (Mississipi, 1963) tenia només vint-i-nou anys quan el 1992 va publicar La història secreta. Tenint en compte que la novel·la té més de set-centes pàgines, la degué començar a escriure, com a molt tard, a mitjans de la vintena. Si ho assenyalo és només per subratllar que la novel·la té, sobre el paper, molts dels defectes que solen atribuir-se a les novel·les de joventut: la pedanteria, un excés gairebé teatral d’autoconsciència, la prolixitat de qui s’agrada i a més pretén contar-ho tot, un afany de vegades recargolat i de vegades ingenu de sofisticació...