18/06/2021 
Noticias
Trump desclassifica milers de documents sobre l'assassinat de Kennedy
A les set de la tarda dels Estats Units aquest dimarts, quan els Arxius Nacionals han publicat 1.123 documents sobre l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, les teories conspiranoiques sobre la mort de l'expresident han inundat la plataforma X -que pràcticament s'ha convertit en una bombolla trumpista-. El president Donald Trump ha decidit revocar una decisió del seu primer mandat i ha tret a la llum aquests papers sense parts ocultes i taxades. Alguns dels usuaris que esperaven amb ànsies poder tornar a llegir els documents íntegres es queixaven a X que algunes pàgines seguien sent illegibles per la cal·ligrafia o impressió del text.
Despullant els grans ídols de la moda (d’aquí i d’allà)
Qui rebusqui pels arxius de RTVE trobarà material en blanc i negre d’una desfilada d’alta costura que Paco Rabanne va fer a París el 1966. Va ser la primera i ja el va catapultar a l’èxit pel seu acostament tan innovador a la moda, als materials i al paper que havia de jugar la dona en la societat. Encara no havia esclatat el Maig del 68, però Rabanne ja havia llegit què passava al carrer i, amb el seu peculiar estil futurista, ho va fer pujar a la passarel·la. No en va l’anomenaven el Visionari. Però, més enllà del dissenyador que feia vestits acoblant peces metàl·liques, que va ser pioner a posar banda sonora a les desfilades i a contractar models negres, que llançava perfums mediàtics... qui era Paco Rabanne? Per començar, no era ni el seu nom real, només l’etiqueta darrere la qual s’amagava Francisco Rabaneda Cuervo (Pasaia, 1934), un nen basc que per culpa de la Guerra Civil Espanyola va malviure en camps de refugiats del sud de França i que, contra tot pronòstic, va acabar tocan
Sara Mesa s'endinsa en la realitat asfixiant de la burocràcia
Si hi ha una queixa compartida per tota la ciutadania, sigui d’esquerres o de dretes, és com pot ser de carregosa la burocràcia –també dita burrocràcia– i fins a quin punt ens embolcalla com els filaments enganxosos d’una teranyina. A la seva darrera novel·la, Oposición, Sara Mesa (Madrid, 1976) es queda descansada sobre aquesta realitat asfixiant, que ens afecta a tots i totes, sense excepció.
La història de l'inquiet sabater mallorquí que va plantar la llavor de Camper
Vinyes, oliveres, ametllers, arbres fruiters i molts tallers d'artesans fent sabates sense parar. Aquest era el paisatge que omplia la ciutat d'Inca, a Mallorca, ara fa uns 150 anys. El 1877 pels carrers d'aquest municipi hi caminava l'Antoni Fluxà. El coneixien amb el sobrenom d'El Mestre. De petit s'havia amarat de la tradició sabatera de la zona i s'havia aconseguit fer un lloc dins la professió. Des del seu taller, havia sentit a parlar d'uns mètodes innovadors de fabricació de calçat que estaven revolucionant el sector a Anglaterra i no s'ho va pensar dues vegades: va pujar a un vaixell i va anar a conèixer-los de primera mà. Quan va tornar, va ensenyar a la resta d'agremiats de l'illa les flamants màquines que omplien els tallers britànics i que eren capaces de treballar el cuir amb una gran precisió.
L'últim gran tresor del Barça: la història del fitxatge de Sydney Schertenleib
Sydney Schertenleib va arribar al Barça quan encara no tenia ni la majoria d'edat. Amb disset anys i sent una gran desconeguda en l'univers mediàtic blaugrana, la migcampista suïssa havia destacat al Campionat d'Europa sub-17 disputat el maig del 2023 a Estònia. La selecció helvètica, en la qual Schertenleib començava a destacar, va aconseguir un fet poc habitual: arribar fins a les semifinals, derrotant Alemanya pel camí. Això sí, va caure golejada (10-2) davant la totpoderosa França. El combinat francès, de fet, s'acabaria imposant a la final (2-3) a Espanya. Els dos gols de la selecció espanyola d'aquell partit els va fer una altra promesa blaugrana: Vicky López.