13/05/2021 
Noticias
Viure amb una lesió medul·lar des de petita: "La Bruna no es posa límits"
L'assignatura preferida de la Bruna és educació física, com la majoria d'infants de la seva edat. Li agrada jugar a l'aranya i als pescadors amb els seus amics al pati, i també les activitats que fa fora d'escola, com natació i dibuixar amb el seu germà petit, el Pau. A diferència de la resta de nens i nenes de 7 anys, però, dos cops per setmana fa rehabilitació a l'Institut Guttmann per millorar el maneig de la cadira de rodes, que l'ha acompanyada des de ben petita. Quan només tenia un mes de vida li van detectar un tumor que li oprimia la medul·la espinal, la van tractar amb quimioteràpia a l'Hospital Sant Joan de Déu i el càncer ha acabat desapareixent. Però la lesió medul·lar que li impedeix caminar l'acompanyarà sempre.
Festa de lluna plena coral i emotiva per celebrar Pau Riba
Han seguit el concert hipnotitzats i sense adonar-se que el cos anava cedint a les cançons de Dipotria, el doble disc de Pau Riba que s’ha homenatjat al Teatre Grec aquest dimarts amb totes les entrades venudes. Primer han estat els ulls que, coordinats, s’han anat obrint com una flor. Després, els petits i descontrolats moviments d’aprovació del cap, que han passat a les espatlles i han contagiat els braços. La parella expulsava l’energia per les mans i passava a surar per l’aire. Primer s’ha aixecat ella i, mig segon després, ho ha fet ell. Ha estat a la part final del concert. A l’escenari ja feia estona que ballaven, però al públic li ha costat arrencar.
Les fórmules per vèncer les pors nocturnes (i que s'han de fer a l'estiu)
És la nit, la foscor... La responsable de la seva por. El fet de no veure-hi amb claredat, entre altres coses, encén com una alerta interior. Aleshores, augmenta la desconfiança, la incomoditat, la sensació d’impotència; i apareixen l'angoixa i el temor, que fan imaginar, fins i tot, que vindrà un monstre. Simplement, però, s’acaba el dia i, tot el que té d’enigmàtica la penombra ho té de reposada i càlida. Només cal mostrar-li aquestes qualitats a l’infant o el jove (i acompanyar-lo) perquè les assaboreixi. A l’estiu pot ser un bon moment: la fresca nocturna convida a sortir a l’exterior quan s’apaga el dia. A part, són uns mesos idonis per embadalir-se observant les estrelles i fent tot tipus d’activitats a fora, sense oblidar les colònies i els campaments, en què els jocs de nit són –per a aquells que ja l’han superada– una autèntica diversió.
Els països de la UE ja estan "cansats" sobre com Espanya gestiona l'oficialitat del català
Espanya ha fet que es discuteixi set vegades en poc més d'un any i mig sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera al Consell d'Afers Generals la UE. La Moncloa hi insisteix i la porta molt sovint a la taula dels ministres d'Exteriors, fins i tot ha aconseguit que en dues ocasions s'inscrigui en l'agenda com a votació sabent que no tenia el suport necessari i que, per tant, no es prendria una decisió definitiva. La pressió, de cara a la galeria i especialment a Junts, pot semblar efectiva, però està provocant que la majoria dels estats membres de la Unió Europea —inclosos alguns dels que a priori hi són favorables— comencin a estar "cansats" que Espanya "forci" aquesta mena de discussions per "qüestions polítiques internes" i "sense nous arguments" que puguin convèncer els socis europeus contraris a la iniciativa, segons apunten fonts diplomàtiques de diversos països de la UE a l'ARA.
El mític supergrup de Marvel per fi té una pel·lícula a l’altura del seu prestigi
Era un pecat. Que Marvel no hagués estat capaç de fer una versió cinematogràfica amb cara i ulls dels 4 Fantàstics era imperdonable. Cap versió (tronades, com la produïda per Roger Corman el 1994, o toves, fallides i lletges com les dirigides per Tim Story i Josh Trank al segle XXI) feia justícia a la grandesa d’aquesta família de superherois que eren el rovell de Marvel, la pura essència del poder encisador dels còmics de grapa. Al final, el més semblant que hi havia en cinema als 4 Fantàstics era… Els increïbles, que no era ni de Marvel ni eren ells, però era una família amb superpoders amb gairebé el mateix carisma que la unitat formada per Reed Richards, Ben Grimm i els germans Sue i Johnny Storm.