28/12/2020
27/12/2020
14/12/2020 
Noticias
Sobre el MNAC, la identitat i l'interès perdut
Fa pocs dies es van reunir al MNAC, Barcelona, quatre experts en museística que van expressar la seva preocupació per la marxa de l’entitat, per la deserció dels visitants d’aquella classe mitjana de la ciutat que, com en altres capitals d’Europa, ha perdut l’interès en la cultura del passat, i pel caràcter desdibuixat del concepte que ha de definir tot museu. Els especialistes consideraven que el MNAC “és una col·lecció única i magnífica”, ben cert, que “formalitza la identitat catalana i la identitat contemporània”. La idea és saludable, però caldria tenir present que la identitat catalana i la identitat contemporània més aviat són contradictòries, perquè la “identitat contemporània”, en termes globals, no forma cap unitat, sinó un esmicolament general o una identitat bastarda. I encara: “El públic cada cop entén menys la identitat i la missió del museu més important de Catalunya”.
John Ford i Henry David Thoreau cavalquen junts per Wyoming
El gran viatge èpic fundacional de la mitologia política i cultural nord-americana és el que durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX va portar els pioners i els colons de l’est del país cap a l’oest. Era el periple alhora concret i simbòlic que anava de la civilització jeràrquica, formiguejant i injusta de les primeres ciutats –Filadèlfia, Nova York, Boston...– cap als deserts, les planures, els boscos, els rius i les muntanyes d’un vastíssim territori on la promesa d’una vida lliure, igualitària i pròspera era concebible i factible. A El consol de la intempèrie, una autoficció de Gretel Ehrlich (1946) publicada originàriament el 1985 i ara apareguda per primer cop en català en una traducció fiable de Yannick Garcia, se’ns explica un viatge individual invers a aquell viatge col·lectiu fundacional.
"Semblava destinat a una vida infeliç, però em passa tot el contrari"
Óscar Onrubia (Barcelona, 2000) s'ha proclamat fa poc campió d'Europa de bàsquet en cadira de rodes després de liderar la selecció espanyola a la fase final de Sarajevo. Fill del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, va patir de menut una sèpsia meningocòccica que el va deixar amb una doble amputació tibial i sense dits a les mans. Però l'Óscar no és d'aquells que ha nascut per estar quiet. Aquest barri, que carrega un estigma, va convertir-se en l'escenari de la seva història per enamorar-se de l'esport i la música. Amant del cinema i dels tatuatges, ara és un dels millors jugadors d'Europa. Rep la trucada de l'ARA a Albacete, on viu i brilla amb l'Amiab Albacete, el campió de la Champions de bàsquet adaptat.
Guardiola insisteix en la teoria de la tupinada: "Tant és quines siguin les conclusions de la Guàrdia Civil"
La presidenta de la Junta d'Extremadura i candidata a la reelecció per al PP, María Guardiola, es reitera en la teoria de la tupinada pel robatori d'una caixa forta a l'oficina de correus de Fuente de Cantos (Badajoz), que contenia 124 vots de les eleccions d'aquest diumenge a la comunitat. Tot i que la Guàrdia Civil emmarca els fets en un acte de "delinqüència comuna" —a la caixa forta també hi havia 14.000 euros i, de fet, els vots van aparèixer escampats al voltant de la caixa—, Guardiola ha insistit aquest divendres que la democràcia està "en perill" quan es roben vots per correu. A preguntes dels mitjans sobre el fet que faci aquestes afirmacions sense esperar les investigacions policials, ha arribat a dir que "és igual quines siguin" les conclusions de la Guàrdia Civil.
Atrapats en una obra nova al Carmel: "Fa dos mesos que vivim sense llum"
L'Aina i l'Armand es lleven cada matí i es fan el cafè amb un fogonet de càmping gas. Abans han passat ràpidament pel lavabo i s'han pogut emmirallar amb la llum tènue d'un fanal portàtil. Hores després, quan tornen de treballar, l'escena es repeteix: llanterna amunt, frontal avall. I al vespre, generalment, sopen a casa de familiars perquè al seu pis del Carmel, acabat d'estrenar i d'obra nova, no té llum fora de l'horari d'obra. Un sorollós generador alimenta artificialment l'edifici de nou del matí a cinc de la tarda. "Després, res", diu l'Aina. Tot això fins que arriba el cap de setmana, que és completament a les fosques.