04/11/2020
26/10/2020 
Noticias
De 'Terra baixa' a 'Pa negre': el viatge intermitent de la literatura catalana al cinema
És del tot apropiat que la història de les adaptacions cinematogràfiques de literatura catalana comenci el 1907 amb Terra baixa, del gran pioner del cinema a Catalunya, Fructuós Gelabert. La de Guimerà és l’obra catalana més adaptada pel cinema, i també l'autor més internacional: Cecil B. DeMille (Els 10 manaments) va portar al cinema Maria Rosa el 1916 i Leni Riefenstahl, la cineasta oficial del règim nazi, va adaptar la mateixa Terra baixa en un projecte iniciat el 1934 i enllestit vint anys després. “Per a DeMille i Riefenstahl el referent no era Guimerà sinó una obra intermèdia –apunta Esteve Riambau, historiador i exdirector de la Filmoteca–. En el cas de Riefenstahl, una òpera d’Eugene d’Albert que adaptava Terra baixa, i en el de DeMille, un muntatge teatral de Maria Rosa estrenat a Broadway”.
Trump ja té un pla i un mediador per acabar la guerra a Ucraïna
L'home escollit per posar fi a la guerra d'Ucraïna té un pla: fer servir l'ajuda militar i econòmica dels Estats Units per forçar un alto el foc i l'inici de negociacions de pau entre Moscou i Kíiv. Es tracta del tinent coronel retirat Keith Kellogg, que ha estat nomenat per Donald Trump com el seu futur enviat especial per a la guerra d'Ucraïna, un càrrec que no existia en l'administració de Joe Biden. Kellogg, que ja va ser assessor de Trump en el seu primer mandat, serà l'encarregat de complir la promesa electoral del ja president electe, que ha repetit incansablement que ell posarà fi a la guerra d'Ucraïna (i també a la de Gaza) el primer dia del seu segon mandat. És molt improbable que ho aconsegueixi tan de pressa, però de moment el que ha fet ha estat posar al capdavant de la missió un home que tot just abans de l'estiu li va presentar el seu pla per fer-ho.
'L'escanyapobres': de lectura obligatòria a 'western' anticapitalista
La novel·la de Narcís Oller L’escanyapobres (1884) va ser una de les lectures obligatòries amb què el director Ibai Abad (Barcelona, 1985) va estudiar la Renaixença a l’escola. "La vaig trobar un pèl farragosa —reconeix, divertit—. Aquell naturalisme literari d’explicar durant vint pàgines com se sega el blat..." Uns anys després, arran de la crisi financera del 2008, Abad es va recordar d’aquella novel·la sobre l’arribada de la Revolució Industrial i els primers banquers a la Catalunya rural, una història de cobdícia i progrés que en el seu cap de cineasta forjat a l’Escac prenia forma de western amb forta càrrega social.
Jordi Pujol: "Ara es pot dir que no serem independents"
Passat l'ostracisme per la confessió de la deixa a l'estranger el 2014, a Jordi Pujol ja se li fan homenatges. Aquest divendres se n'ha organitzat un per part de l'Associació d'Amics d'Enric Prat de la Riba a Castellterçol, on pesos pesants del món exconvergent han lloat l'expresident i la seva obra de Govern. El poble natal de Prat de la Riba , un dels seus referents, ha estat l'escenari per reivindicar la seva presidència i doctrina amb l'expresident Artur Mas, l'expresidenta Núria de Gispert, l'exconseller Felip Puig i l'exalcalde Xavier Trias. El president del Parlament, Josep Rull, que ha participat en l'acte a través d'un vídeo, fins i tot l'ha titllat de "pare de la nació catalana moderna". En aquest context, però, Pujol també ha volgut reflexionar sobre l'actualitat i llançar un missatge: "No serem independents".
Un mes després de la DANA: "Hem passat de flotar en fang a viure en un desert de pols"
"Hem passat de flotar en una riuada de fang a viure en un desert de pols", resumeix Fran Pérez, veí d'Alfafar. Han passat trenta dies des que la DANA va arrasar el País Valencià i que l'aigua descontrolada es va endur vides, cases, comerços, cotxes i qualsevol cosa que es trobés pel camí. "És veritat que ara hi ha molt menys fang, però tot està destrossat", continua. Al seu poble, així com a molts altres municipis afectats, una de les principals preocupacions és la pols. Fa que els veïns hagin de sortir de casa amb mascareta i que de nit, per la falta d'enllumenat, la visibilitat sigui nul·la i sigui pràcticament impossible circular en cotxe. La sensació d'impotència és forta. "Sentim que s'està dient que estem tornant a la vida normal... I aquí ni vida normal ni hòsties: el nostre poble ha mort i l'ajuda arriba amb comptagotes. Tardarem anys a recuperar-nos", lamenta Pérez, assegurant que ell és dels que menys ha patit els efectes de la catàstrofe, ja que l'aigua "només" se li va emporta