04/11/2020
26/10/2020 
Noticias
Guimerà, l’últim poeta popular (1924)
D’Agustí Calvet ‘Gaziel’ (Sant Feliu de Guíxols, 1887-Barcelona, 1964) a La Vanguardia (25-VII-1924). Traducció pròpia. Avui s’escau el 180è aniversari del naixement del poeta i dramaturg Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924). La seva mort va motivar aquest article de ‘Gaziel’, el més lúcid i culte dels quatre periodistes que compartien la històrica -mítica- direcció col·legiada de La Vanguardia, una fórmula singular de gestió periodística genuïna d’aquell diari.
Cristhian Stuani relaxa el cor d'un Girona que, per fi, torna a guanyar
Portu va acabar amb bosses de gel a les cuixes. Dempeus, des de la banqueta. Al seu costat, Stuani. Emociona veure el seu amor per un Girona que, per fi, tres mesos després, va tornar a guanyar el Mallorca (1-0). El pas cap a la salvació és gegant: té un marge de sis punts i en queden dotze en joc.
TVE no pot caure més baix
Ni els col·laboradors de Sálvame podien aspirar a més ni la televisió pública a menys. L’espectacle inaugural de La família de la tele, amb una gimcana i una desfilada pels estudis de TVE, va ser tan demencial que feia venir ganes d’arrencar-se els ulls. L’esperpent va tenir dues etapes. En una primera part, durant la sobretaula, es posava a prova els protagonistes principals. Part de l’elenc expulsat de Telecinco –Belén Esteban, María Patiño, Lídia Lozano, Kiko Matamoros o Víctor Lozano– va protagonitzar una paròdia inicial del Màgic d’Oz. Disfressats dels personatges de la novel·la, van començar un camí aberrant. Si la Dorothy i els seus amics havien de trobar la Ciutat Maragda seguint les rajoles grogues, aquí el duet Esteban-Patiño i companyia havien d’arribar al pirulí de Torrespaña. Un preliminar tronat, amb el segell més genuí del difunt Sálvame, que desembocaria en una cursa d’obstacles en directe. Un cop arribats a l’objectiu, l’equip del programa, esverat i f
Theodor Kallifatides: "Potser podem aprendre alguna cosa dels nostres nets"
A Theodor Kallifatides (Molaoi, Peloponès, 1938) ja no li queden amics ni família a Grècia. "Ja no té sentit tornar-hi, tots han mort: els pares, el meu germà, els amics... No hi tinc res. Si perdo la gent, perdo el país. Si ara hi vaig, soc només un turista més. A Suècia és on tinc la gent que estimo. El meu país és la meva família". Ho diu planerament, tal com escriu. Així s'explicava aquest dilluns plujós l'autor greco-suec al CCCB, davant més de tres-centes persones.
Així esquiven les empreses "la síndrome de la formiga fumigada" en temps de Trump
La pluja torrencial ha posat en safata la metàfora fàcil a la presentadora. Els aiguats que aquest dilluns han acompanyat la tarda de la primera jornada de la Reunió Anual del Cercle d'Economia eren un símil molt clar dels daltabaixos geopolítics que han d'esquivar les empreses catalanes en el moment actual. Per respondre a la pregunta de com s'ho fan, la cita ha reunit els màxims directius de tres companyies globalitzades amb seu a Barcelona –Mango, Fluidra i Penguin Random House– per entendre com gestionen la seva operativa en un moment en què el president dels Estats Units, Donald Trump, pot fer trontollar el comerç mundial amb només una publicació a la seva xarxa, Truth Social.