04/11/2020
26/10/2020 
Noticias
Reunió amb Puigdemont i defensa del català a Brussel·les: redempció catalanista de Montserrat?
La visita del rei Felip VI a Montserrat encara cou en alguns sectors de l'independentisme, però diversos actors del moviment mantenen la sintonia amb l'abadia. Alguns agraeixen els darrers gestos, que han girat full de la complexa situació derivada de la invitació a la monarquia espanyola als actes del mil·lenari del monestir –després que la casa reial volgués ser-hi present–. En tot cas, més de dos mesos després de l'acte amb el cap d'estat, l'abadia ha encadenat la recepció del catalanista Premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en què el pare abat, Manel Gasch, va parlar de "Països Catalans". Gasch també s'ha reunit amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo aquesta setmana, i ha llançat un missatge al PP i a la resta de l'Eurocambra, amb la reivindicació de l'ús del català a la Unió Europea, com a "part de la identitat" del continent, en el si d'una exposició sobre el mil·lenari del monestir en què va remar implícitament per l'oficialitat a la UE. Hi ha hagut una r
Realitats i mites sobre les famoses 'ecologistes' que repeteixen vestit
Si tens ganes de semblar una persona famosa del segle XXI i crear-te una imatge de marca de persona ecoresponsable que ha deixat enrere la frivolitat i es preocupa per alguna cosa més que pel seu aspecte només has de fer una cosa: repetir vestit. Prendre aquesta decisió t'obrirà les portes de l'Olimp mediàtic. Si un mitjà detecta –cosa que passarà perquè el teu equip els hi haurà dit abans...– que portes un vestit que ja havies dut anteriorment, els redactors i redactores de moda s'emocionaran moltíssim i potser estaràs dalt de tot de la llista de ben vestits de no sé quin festival o potser t'emportaràs el titular de la crònica de la catifa vermella de no sé quin acte.
Gasville (2)
.
La ventrilòquia desencantada i autodestructiva de Toni Sala
El títol de la nova novel·la de Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) és Escenaris, però són els personatges, i sobretot les seves veus, els que carreguen tot el pes de l’obra, que és més reflexiva, especulativa i psicològica que pròpiament narrativa. Vull dir que el que diuen i pensen i expliquen els personatges és més important que els fets que passen i s’hi conten. Concebuda i estructurada com una exploració del que s’esdevé quan persones que no tenen res a veure es troben casualment i interactuen, Escenaris es desplega com un mosaic de psicologies i alhora com el retrat d’una època i un país: la Catalunya deprimida, envilida i sòrdidament erràtica de la post-pandèmia i del post-procés. Una frase dita per un dels protagonistes, un actor famós que s’avergonyeix del seu èxit en l’audiovisual i que ara està en procés de reinventar-se com a monologuista teatral, defineix l’estat d’ànim predominant i l’atmosfera general de la novel·la: “No crec que es pugui passar dig
L'enèsim article sobre la 'influencer' María Pombo
Benvolguts lectors d'aquesta columna, espero que hàgiu passat un bon estiu. Com a la majoria de vosaltres, suposo, a mi se m'ha fet curt. També he llegit menys del que em pensava, però sí que he devorat un dels llibres que vaig mencionar al meu últim article abans de vacances: James, de Percival Everett (Angle, traduït per Jordi Martín Lloret). Em va molt bé recuperar-lo ara, que uns quants amics m'han preguntat si dedicaria aquest primer article a la polèmica de la influencer María Pombo per les seves declaracions al voltant de la lectura.