04/11/2020
15/10/2020 
Noticias
El Govern dels EUA entra a Intel amb el 9,9% del capital
Dit i gairebé fet. El govern dels EUA ha acordat entrar en el capital d'Intel amb una participació del 10%. Aquesta iniciativa, d'un nivell al sector privat no vist des de la crisi del 2008, injectarà al gegant dels xips 8.900 milions de dòlars (uns 7.600 milions d'euros), dins de l'estratègia de Donald Trump d'impulsar la indústria nacional de semiconductors.
Guia del partit Barça-Llevant de Lliga: horari, on veure'l i alineacions
Barça i Llevant es veuran les cares avui dissabte al Ciutat de València (21.30 h) en un partit que correspondrà a la jornada 2 de la Lliga. El Barça buscarà la segona victòria de la temporada per continuar al capdavant de la classificació i no perdre punts en els primers duels, mentre que el Llevant voldrà aconseguir el primer triomf de la campanya després de caure al camp de l'Alabès amb un gol de Tenaglia al temps afegit (2-1).
La pasta de cigrons evita filtracions
Estopanyà (en castellà tot sempre és més llarg: Estopiñán del Castillo) és un bonic poble de la Franja de Ponent on resideixen poc menys d’un centenar de persones. Passejant-hi sents parlar més català que a Barcelona. És força concorregut perquè és un dels punts de partida d’una visita que s’ha fet molt popular, la de "la muralla xinesa de Finestres", situada a tocar del pantà de Canelles i del poble abandonat de Finestres. Aquest llogarró va quedar abandonat a mitjans dels anys cinquanta del segle XX. La construcció del pantà va inundar les seves terres més fèrtils i va barrar les comunicacions que, a través del riu, tenia amb els pobles veïns. "Quan em demanen per on es va a la muralla xinesa jo els responc que han de fer 13.000 quilòmetres", em diu en Benjamí Vallmanya, d’Estopanyà. "Aquí sempre n’hem dit «Les roques de la vila» o «Les dents de Finestres»".
'A la contra', per Ferreres 23/08/2025
Javi Rey, autor de còmics: "En algunes situacions familiars, la cultura pot salvar vides"
"Vaig créixer a Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, als anys 90. Tenia ganes i necessitava parlar d'aquella època i d'aquell context, d'uns estius d'amistat que semblaven eterns, on passava el temps sense que hi hagués res a fer", explica el guionista i dibuixant Javi Rey (Brussel·les, 1982). Aquells records personals i familiars han inspirat un dels millors còmics de l'any, Li dèiem Bebeto (Norma Editorial), un relat sobre els estius d’asfalt a l’extraradi i del pas de la infància a l'adolescència en un entorn humil de classe treballadora. Les seves vinyetes estan poblades de nens que passaven les vacances jugant partits de futbol a les places i que semblaven predestinats a les fàbriques dels polígons de la zona. "No hi havia, com ara, tantes pantalles i distraccions, ni tants estímuls. Penso que aquella època va ser un final d'etapa. Després, a partir del 2000, ja van començar els smartphones i, amb els mòbils, els estius dels adolescents s’han convertit en una altra cosa. Crec que la m