04/09/2020

03/09/2020



Noticias
  • Biden treu pit de deixar les bases per a la llibertat d'Ucraïna
    En el seu primer discurs sobre política exterior com a president, el 2021, Joe Biden va fixar-se l'objectiu de restaurar les aliances que Donald Trump havia deteriorat durant el seu mandat. Quatre anys després, i a una setmana que l'America first del republicà torni a la Casa Blanca, el demòcrata treu pit d'haver enfortit aquestes aliances i d'haver assentat les "bases" per a llibertat d'Ucraïna. Biden ha volgut reivindicar-se com el president compromès amb el rol dels Estats Units com a potència hegemònica i garant d'un ordre internacional liberal; encara que aquest fa temps que està debilitat.
  • La força de Catalunya (1977)
    De l’article de Llibert Cuatrecasas (Barcelona, 1934-2025) a l’Avui (10-II-1977) en la perspectiva de les eleccions del 15 de juny de 1977, les primeres celebrades a Espanya després del cop d’estat de Franco del 17 de juliol de 1936. Advocat, economista i polític catalanista i democratacristià, Llibert Cuatrecasas, militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des dels temps de la clandestinitat, va morir el passat 3 de gener.
  • Investigadors xinesos proposen una via per frenar els antulls de dolços
    Els humans estem dissenyats biològicament per desitjar els aliments dolços, però hi ha persones amb dificultats per processar la glucosa. Tot i que investigacions anteriors ja apuntaven que els antulls s'originen a partir de senyals enviats al cervell des de l'intestí, no es coneixia del tot ni el funcionament d'aquest complex procés ni el paper que hi exerceixen els microbis intestinals. La revista Nature Microbiology ha publicat aquest dilluns un estudi que suggereix que la presència d'un bacteri podria posar fi a la necessitat imperiosa de consumir aliments com la xocolata o les llaminadures, sobretot per a persones amb dificultats per obtenir-ne energia, com els afectats per la diabetis. En un futur, plantegen, volen contribuir al desenvolupament de teràpies per controlar l'obesitat i altres malalties metabòliques com fan els fàrmacs tipus Ozempic. El protagonista: el bacteri Bacteroides vulgatus.
  • Dir o no el nom del teu assetjador sexual
    La comunicadora (i exsecretària de Polítiques Digitals de la Generalitat) Gina Tost ha explicat un cas d’assetjament sexual que va patir en un entorn laboral fa 25 anys. No ha de demostrar res, perquè va anar al jutjat en el seu moment i va aconseguir una sentència condemnatòria. Ara ho ha fet públic, però no ha revelat el nom del sàtrapa, tot i que diu que "segueix treballant en llocs importants". A partir d’aquí, ha viscut una onada de missatges a les xarxes que li reclamen –li exigeixen, més aviat– que posi nom i cognoms al seu relat, cosa que ella refusa.
  • Felipe González i la teoria dels 'fills de putin'
    Explica l’ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal que l’expresident Felipe González accepta la proposta d’impartir una conferència en el marc del seu curs sobre lideratge polític perquè, actualment, hi ha “escassetat de lideratges”. L'introdueix recordant una cita seva: “Hi ha líders que tenen principis, però no idees; d’altres que tenen idees, però no principis; i no són pocs els que no tenen ni principis ni idees. Hauríem d’identificar els que tenen principis i idees”. Al llarg de la conversa que mantenen els dos exdirigents –una del PP, l’altre del PSOE– no apareixerà cap nom que reuneixi les dues virtuts, sinó que González prefereix parlar dels “esbojarrats” [disparatados]. Quan l’expresident espanyol teoritza que un líder és aquell que té un projecte amb el qual es compromet “de manera no mercenària”, hom imagina que està a punt de començar una tarda de crítiques ferotges a Pedro Sánchez –en anteriors ocasions González ha qüestionat un exercici