04/09/2020
03/09/2020
26/08/2020 
Noticias
Als homes no els interessen les noves masculinitats?
L’altre dia una amiga m’explicava que havia anat a la presentació d’un assaig sobre noves masculinitats i que, malgrat que el que s’hi deia era interessant i enraonat, malgrat que el llibre semblava un bon llibre, malgrat que tot plegat era entretingut, malgrat la intel·ligència manifesta de l’autor, en un cert moment va tenir una sobtada i irreductible sensació d’absurd. Per què? Doncs perquè es va adonar que, com sempre, la immensa majoria de les persones presents eren dones, cosa que és trista i ridícula; al capdavall, el tema de les noves masculinitats a les dones ens afecta de retruc (si bé, no ho nego, ens afecta molt, o fins i tot massa), però en qui més repercuteix és en els homes. ¿No haurien de ser ells els que s’hi interessessin? Per què estem nosaltres, un cop més, aguantant els seus rotllos?
L’esquerra que vol sortir de l’OTAN i que no tem una invasió de Putin
La posició dels partits espanyols a l'esquerra del PSOE sobre el rearmament europeu és, teòricament, la mateixa: Sumar i Podem el rebutgen i, a més, són partidaris que Espanya surti de l'OTAN. Tanmateix, i en lloc de fer pinya, Podem carrega les tintes contra el seu exsoci per no pressionar prou dins del consell de ministres perquè Espanya es desmarqui dels plans de la Comissió Europea de mobilitzar 800.000 milions d'euros en defensa i del mandat de l'Aliança Atlàntica d'arribar al 2% del PIB de despesa en seguretat. Sumar fa equilibris i veu de reüll com un dels socis de la coalició, Esquerra Unida, aixeca el cap per disputar-li la bandera antimilitarista davant les veus que consideren que el partit de Yolanda Díaz és massa tou. Ja va passar en la crisi que es va obrir dins de l'executiu pel contracte d'Interior de compra de munició a Israel, i que la Moncloa va ordenar cancel·lar a correcuita després que Esquerra Unida fes el crit d'alerta. Ara, el partit ha posat en marxa un full de ruta propi
Restaurant Fonda Pepa: dos amics, una fonda
Ja fa divuit anys que el Paco va arribar a Catalunya. Venia de Mèxic per un intercanvi amb l'escola de cuina de Sant Pol i, sense planejar-ho, s'hi va quedar. Va ser en aquesta escola del Maresme on va conèixer el Pedro, que era professor.
Les dutxes tornen a les platges, però amb restriccions
Amb la progressiva caiguda de les restriccions per la sequera i l’arribada de la temporada de bany, que cada any comença de facto més aviat, els municipis costaners han hagut de decidir si tornen a instal·lar les dutxes a les platges o opten per alguna mena de restricció. Llevat de Sant Pere Pescador i Portbou, on les dutxes i rentapeus de les platges continuaran sense rajar aquest estiu, la majoria dels municipis del litoral gironí han decidit tornar a oferir aquests serveis als banyistes, tot i que en gairebé tots els casos es reduirà el nombre de punts d’aigua i s’incorporaran reductors de cabal. L’objectiu final és rebaixar el consum, en alguns casos fins a la meitat, i conscienciar la població de l’ús responsable de l’aigua davant l’amenaça de nous episodis de sequera extrema pel canvi climàtic. Alguns ajuntaments, com els de l’Escala, Llançà i Sant Feliu de Guíxols, encara no han pres una decisió sobre una qüestió que genera debat: buscar l’equilibri entre el servei públ
França, disciplina i autoritat als instituts: "Al principi vaig al·lucinar"
Alba Arjona té 30 anys, es de l'Ametlla de Mar i és mestra de primària en una escola pública de Roda de Ter (Osona) des d'aquest curs escolar, però fins a l'any passat va ser professora d'espanyol en un collège (l'equivalent a un institut d'ESO) públic de París, la ciutat on es va instal·lar just després d'acabar els estudis universitaris. "Tant m'era començar a treballar de mestra a Catalunya o a l'estranger, però tenia la sensació que si començava a Catalunya m'hi quedaria per sempre. Volia veure món", recorda.