30/07/2020 
Noticias
Descobreixen que la patata és filla del tomàquet
La patata és un aliment de primer ordre per bona part de la població mundial que els humans fa 10.000 anys que cultivem. Els primers a fer-ho van ser els pobles que vivien en àrees muntanyoses dels Andes, el que ara és Bolívia, Xile i Perú, que van utilitzar el tubercle per esquivar la fam i fer créixer les seves societats. A Europa no va arribar fins a la segona meitat del segle XVI de la mà de la colonització espanyola i també es va convertir en un puntal de la piràmide alimentària al Vell Continent. Ara un equip internacional d'investigadors ha descobert en un estudi que aquest tubercle prové d'un altre element vertebrador de la nostra gastronomia: el tomàquet.
Toyota Land Cruiser MHEV: un 4x4 dièsel de tota la vida, però amb etiqueta ECO
El Toyota Land Cruiser és, per a molts, el millor totterreny del mercat, especialment després de la desaparició d’alguns dels seus grans rivals, com el Mitsubishi Pajero (Montero en el nostre mercat) o el Nissan Patrol, entre d’altres.
7 pobles medievals d’Europa que has de veure un cop a la vida
Si mai has caminat de nit pels carrerons empedrats de Český Krumlov, sabràs que hi ha pobles que no semblen reals. Que podrien ser escenaris de pel·lícules d’espases i dracs o de contes que comencen amb un “hi havia una vegada” dit fluixet. Però no són decorats: són pobles vius, preciosos i imperfectes, que ens regalen una finestra oberta a l’Edat Mitjana. Alguns tenen noms que costen de pronunciar, com Sighișoara, i d’altres que sonen com versos, com Monsaraz o San Gimignano. Tots tenen una mena de bellesa que no és només de postal: és autèntica. A Europa n’hi ha un grapat que semblen congelats a l’Edat Mitjana –amb muralles, torres i places que han vist passar segles– i que val la pena trepitjar, almenys, un cop a la vida. Alguns s’enfilen a penya-segats impossibles, com Ròcamador i d’altres es banyen en silencis nòrdics, com Visby. En aquest article saltem de país en país per descobrir set pobles medievals que no només alegren la vista, sinó que remouen alguna cosa dins
"Molts adults tenen peus adormits perquè no els han treballat mai"
"Als peus no se'ls ha donat la importància que realment tenen perquè és una part del cos que bona part de l'any va tapada", explica la podòloga infantil Neus Moyà, que des de fa temps, a més d'atendre pacients a la seva consulta, fa divulgació de la salut dels peus a través d'Instagram, on té gairebé 650.000 seguidors. Explica que, per norma general, hi ha poca tirada a anar al podòleg perquè durant molts anys se'ls ha penjat l'etiqueta de posar plantilles per sistema, especialment en el cas de les criatures. Moyà, de fet, es va obrir un perfil a xarxes socials per lluitar contra aquesta concepció de la seva professió i fer divulgació sobre podologia infantil.
Mercè Rodoreda balla a Venècia amb La Veronal
El vincle amb la Biennal de Venècia és una mostra del caràcter inquiet de la companyia La Veronal, la troupe liderada pel coreògraf Marcos Morau (Ontinyent, 1982) que s'ha convertit en un sòlid referent a Europa. Fa deu anys van ser la Biennal de Teatre i aquest any són a la de Biennal de Dansa. I ho fan amb un espectacle que ha aixecat molta expectació, una adaptació de la novel·la testamentària de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera, que després d'estrenar-se a Venècia aquest divendres i fer una segona funció dissabte, obrirà la temporada del TNC el 24 de setembre.