15/07/2020 
Noticias
“El gran públic ha de fer un petit esforç per entendre els castells”
Els castells s’han consolidat com una de les puntes de llança de La Xarxa i entre les veus principals, destaca Carles Cortés. El tarragoní és el narrador de les retransmissions de les actuacions castelleres i el conductor, juntament amb Aina Mallol, del Finet i pel mig, programa de temàtica castellera de TAC12.
El llegat de Trump per al poble nord-americà: una sala de ball de 180 milions d'euros
Es fa difícil imaginar com se'n podrà beneficiar un metge de Ohio o el treballador d'una gasolinera d'Arkansas, però Donald Trump té clar que ho està fent per a tota la nació nord-americana. És part del llegat que els deixa: una sala de ball de més de 180 milions d'euros. "Durant 150 anys, presidents, administracions i personal de la Casa Blanca han reivindicat un espai més ampli dins de la Casa Blanca que permeti acollir molts més convidats dels que són possibles actualment. El president Donald J. Trump ha expressat el seu compromís de posar fi a aquesta limitació històrica, amb la voluntat de deixar un llegat útil per a futures administracions i per al poble nord-americà", així ho expressa la Casa Blanca a la seva pàgina web per justificar la despesa que implicarà construir una enorme i sumptuosa sala de ball.
Tauró: 50 anys del film culpable de que passem por quan ens banyem al mar
“Escolta, a tu això no et recorda a Tauró?”, m’ho pregunta el meu company de butaca mentre gaudim del festival d’aventures, misteri i espurnes de terror: Jurassic World. Extinción. I sí, el dinosaure marí, agressiu i veloç, murri, voraç, venjatiu, conté matisos d’homenatge a l’esqual imaginat fa mig segle per Steven Spielberg. Homenatge explícit? Doncs podria ser perfectament. El guionista de la novíssima entrega de la saga juràssica és David Koepp, responsable dels guions de la primera i la segona entrega, amb Spielberg, no cal dir-ho, impregnant totes i cada una de les arestes i els porus de la gruixuda pell dinosàurica. Tauró, un dels films més importants de la història del cinema, ha complert cinquanta anys. Torna al cinema per temps limitat el pròxim 29 d’agost i és l’oportunitat per trencar el malefici de qui encara no l’hagi pogut gaudir mai. I a sobre en pantalla gran! I a sobre en dates estiuenques, per poder imbuir-se més de l’esperit de la pel·lícula, situat en
Enric d'Anglaterra intenta refer ponts amb la casa reial (després de perdre un contracte multimilionari)
"Obres són amors i no bones raons", deu haver pensat el príncep Enric d'Anglaterra per intentar recuperar l'afecte de la seva família que tant es va esforçar a perdre temps enrere. Potser ara que li van mal dades –perquè econòmicament està bastant pitjor del que estava– ha decidit que no n'hi havia prou amb utilitzar un llenguatge menys agressiu quan atenia els mitjans i que calia algun gest perquè li comencin a tenir una mica menys de ràbia des de palau, a recer del qual sembla ara que vol tornar a correcuita perquè li ha deixat de rajar l'aixeta d'or que li permetia fer una vida gairebé reial sense haver d'atendre cap obligació institucional.
“Trobo a faltar avorrir-me: l’avorriment era la felicitat”
“Els estius que més enyoro són els que no hi havia més estímuls externs que els que tu et buscaves”, diu convençut l’escriptor Pep Prieto, guanyador del Premi Prudenci Bertrana per Rosita, que es publica el 17 de setembre. Escriure-la li ha fet pensar molt en aquells estius que “eren collonudament avorrits”, quan tot era fàcil i havia de decidir què feia si volia tenir un mínim d’activitat. La Rosita era la seva àvia i la novel·la, que és autobiogràfica, parla molt d’ells entre el 83 i el 87, dels seus 7 als 11 anys.