30/06/2020
16/06/2020 
Noticias
El ‘New York Times’ i l’Holocaust: una relació incòmoda
La pregunta encara sura en l’ambient vuitanta anys després: per què el públic americà va ignorar l’Holocaust jueu mentre es desenvolupava? I com és que una institució com el New York Times, propietat d’una família jueva, no va catalitzar l’opinió pública cap a una indignació col·lectiva que forcés el govern americà a involucrar-se abans en aturar el genocidi? Només una vegada entre el 1939 i el 1945 l’editorial va parlar dels assassinats en massa, per dir que els jueus eren “els primers a patir” les ànsies delirants de Hitler però que altres races i religions seguirien. Era l’any 1942, i es calculava que havien mort ja dos milions de persones als camps d’extermini. El rotatiu va publicar en tot el període un miler de peces sobre l’assumpte, però sempre en pàgines interiors, com un mer despatx més en el diari exhaustiu que s’ufanava de publicar all news that’s fit to print. Alguns investigadors consignen que l’editor, Arthur Hays Sulzberger, s’esforçava molt per ev
'De fit a fit', 16/08/2025
La despesa de la Generalitat que passa d'un exercici a l'altre es manté en nivells rècord
El govern de la Generalitat va contenir l'any passat les despeses que passen d'un exercici a l'altre (despesa desplaçada) en situar-se en 4.726 milions d'euros, gairebé la mateixa quantitat que el 2023 (4.731 milions). En tot cas, es tracta d'un nivell rècord, segons les dades recollides pel compte general del 2024, elaborat per la Intervenció General, que supervisa els comptes públics.
'A la contra', per Ferreres 16/08/2025
Guia dels carrers guarnits de Gràcia: la nostàlgia i altres refugis
La nostàlgia sovint actua com un refugi davant les incerteses del present, cosa que es pot constatar des d'aquest divendres també en els guarnits de la festa major de Gràcia, on conviuen exemples d'algunes de les grans crisis que ens travessen i múltiples referències a èpoques en què no feia tanta calor i en què el món semblava una mica menys boig. La més clara es pot veure a la plaça de la Vila, on, amb l'explícit títol La Gràcia que enyorem, es pot viatjar en el temps i tornar, per una estona, a passar per davant de comerços històrics de la Vila ja desapareguts com l'Olla de Torrent o les atraccions Caspolino.