30/06/2020
15/06/2020 
Noticias
Els partits palestins d'Israel poden sumar per desallotjar Netanyahu, però l'oposició no els vol
A l’espera que acabi el lent recompte de les eleccions de dimarts a Israel, ja queda clar que una de les claus ha estat la participació rècord de la minoria àrab, que representen el 20% de la població d’Israel. Aquesta comunitat sempre havia estat tradicionalment abstencionista perquè no se sentia representada en un estat que els tracta com a ciutadans de segona. A diferència dels palestins que viuen a Gaza i a Cisjordània (que Israel mai ha volgut considerar ciutadans per no perdre la majoria demogràfica jueva) els palestins amb ciutadania israeliana tenen dret a vot. I aquest cop l’han exercit massivament: un 70% han acudit a les urnes, un percentatge mai vist.
Amb asma i sense ascensor, la impotència dels afectats per la dana dos anys després
"Sentim una impotència i una indefensió total. No sabem què fer ni a qui acudir. Portem dos anys sense ascensor i el meu fill i jo patim asma i la meva parella té trencat el lligament encreuat del genoll". El segon aniversari de la dana al País Valencià arriba quan algunes cicatrius de la catàstrofe segueixen del tot presents i moltes persones en pateixen les conseqüències cada dia. És el cas de la família de la Nuria Carmona, una veïna de la localitat valenciana de Picanya que, malgrat que pateix una malaltia respiratòria crònica, ha de pujar per les escales els cinc pisos que separen el garatge de casa seva. També del José Cerdán, un resident de Catarroja que encara no ha pogut recuperar la casa. De fet, a causa d'un litigi entre veïns, ni tan sols ha pogut començar les obres.
Netanyahu resisteix, però Israel queda en mans d’una negociació incerta i difícil
El 1996, els israelians van anar a dormir convençuts que Shimon Peres continuaria sent primer ministre i es van despertar amb Benjamin Netanyahu al poder. Trenta anys després, la història sembla repetir-se. Ahir a la nit, les primeres enquestes a peu d’urna havien alimentat les esperances de l’oposició, però a mesura que avançava el recompte, Netanyahu tornava a situar-se al centre de l’escena.
Laia Estruch guanya el premi d'escultura Bosch Aymerich
Laia Estruch (Barcelona, 1981) és una de les artistes més singulars de l'escena catalana actual. Com es va poder veure en la monumental Trena inflable que va presentar a la Sala Oval del MNAC l'any 2023, la feina d'Estruch es caracteritza per com fa servir uns espais creats amb un fort caràcter escultòric i de colors vius. I aquest dimecres ha guanyat per unanimitat la quarta edició del premi Bosch Aymerich, dotat amb 30.000 euros, amb una altra d'aquestes estructures: Carrau, una obra creada enguany que transformava els accessos a la galeria que la representa, la madrilenya Ehrhardt Flórez, en una experiència artística. El premi Bosch Aymerich, que és de caràcter biennal, té com a objectiu impulsar la creació artística i reconèixer especialment les obres que estableixen un diàleg amb l’arquitectura.
Els Mossos admeten que la presència policial no va aconseguir dissuadir els aldarulls
"No ens va agafar per sorpresa, els fets ho desmenteixen". Amb aquestes paraules, el director general de la policia, Ferran López, ha negat que Mossos d'Esquadra no s'esperessin els aldarulls de dissabte a Barcelona. La manifestació tenia un nivell 2 sobre 3 i, com ja ha anat explicant aquest diari, van fer 300 identificacions a joves abans de la convocatòria i també van retirar martells, pirotècnia, esprais, pedres i passamuntanyes. Ja hi havia hagut abans alguna manifestació de l'estil Blocus, una a Manresa, per exemple, sense incidents. Però sí que la policia va quedar sorpresa amb la violència dels joves. "No vam encertar el grau de violència, no ho havíem vist mai", ha admès López davant una oposició que ha retret als Mossos que no es preveiés prou aquest escenari.