Noticias
- "Mai diguis mai més!" Joan Manuel Serrat i el públic es retroben un cop més per València
Un dels avantatges de proclamar el seu “acomiadament per voluntat pròpia”, com va fer Joan Manuel Serrat el 2022 al tancar la seva gira de comiat, és que sempre estàs a temps de canviar d’idea i, també per voluntat pròpia, oferir un concert com el d’ahir al Palau Sant Jordi, precisament l’escenari del seu comiat. El motiu bé s’ho valia: destinar la taquilla als afectats per la DANA a València, un propòsit que va engrescar també Estopa i el trio format per Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucia Fumero, que van congregar entre tots prop de 15.000 espectadors i van recaptar 775.000 euros, lluny del milió que l’organització s’havia marcat com a objectiu. - Xavier Godàs, l'insubmís que defensa un 'reset' del Procés
Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) no és nou en política. Al contrari, va començar a militar a l'esquerra independentista als 15 anys, com s'encarrega de recordar ell mateix. Sí que és la primera vegada, però, que es proposa per liderar un partit a escala nacional. Sociòleg i doctorat en aquest àmbit, Godàs és dels polítics que creuen que la política institucional no ha de durar més de vuit anys i ell, de fet, s'ho va aplicar quan va ser alcalde de la seva ciutat del 2011 al 2019. L'ara candidat de Nova Esquerra Nacional va estar al capdavant del municipi durant els moments àlgids del Procés. Ha fet autocrítica d'aquells anys, i és qui abandera la tesi que el cicle del 2017 s'ha acabat i que cal una renovació de lideratges. - Pere Coromines i el seu temps (1940)
Del periodista, polític i escriptor Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 - Barcelona, 1952) a Revista de Catalunya (París, I-1940) arran de la mort de l’economista i també polític i escriptor Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) avui fa 85 anys. Pous i Pagès era vicepresident del consell de direcció a l’exili de Revista de Catalunya presidit per Pompeu Fabra. Dilluns vinent es clouen a l’Auditori Josep Irla de Girona les “Converses amb la Revista de Catalunya”, programades per la Càtedra Hipòlit Nadal (UdG) en el centenari d’aquesta publicació d’alta cultura. - Helena Solà, l'ariet contra el PSC que vol recuperar l'estelada
Helena Solà (Barcelona, 1976) es va fer militant d'ERC el dia de Sant Jordi de l'any 2005 i estava decidida a donar-se de baixa del partit gairebé vint anys després, l'11 de setembre d'aquest 2024. S'ho va acabar repensant uns dies abans, quan Alfred Bosch la va citar el 2 de setembre a ella i a una vintena de persones més casa seva per proposar-los d'instigar un cop de timó a Esquerra. Solà estava decebuda amb el partit després d'haver investit Salvador Illa president de la Generalitat i sentia indignació pels cartells contra els Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Després de diverses reunions, Foc Nou va oficialitzar la seva candidatura i va triar Helena Solà com a la seva presidenciable, la primera dona a la història del partit que opta al càrrec. - Oriol Junqueras, l'historiador que ambiciona el despatx de president
Fins al 2011, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) havia combinat la seva faceta d'historiador amb la de polític, primer com a regidor a Sant Vicenç dels Horts i després fent el salt a Europa, com a eurodiputat (independent) d'ERC l'any 2009. El 2011 va ser un any clau per a la seva trajectòria política: va arribar a l'alcaldia del seu municipi (que va mantenir fins al 2015) i va agafar les regnes d'Esquerra, al costat de Marta Rovira. Des de llavors, el seu camí és meridianament conegut. Com a president d'ERC, va ser candidat a les eleccions catalanes del 2012, el 2016 va arribar a la vicepresidència de la Generalitat sota la presidència de Carles Puigdemont i després de l'1-O va ser empresonat durant gairebé quatre anys per haver organitzat el referèndum del 2017 –va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació–. Junqueras va quedar en llibertat el juny del 2021 gràcies als indults concedits pel govern espanyol i, després de tretze anys com a president d'ERC, vol revalidar el càrrec e