05/06/2020 
Noticias
Barcelona ho ha tornat a fer
Passen uns minuts de les quatre de la tarda. No hi ha ni un sol núvol a Barcelona. Cau un sol de justícia. Trenta-un graus, diu el mòbil. L'asfalt desprèn un vapor invisible que puja pel cos i fa suar encara que estiguis a l'ombra, especialment cotitzada. La clàssica xafogor, accentuada en plena canícula. I malgrat tot, desenes, centenars, milers de persones desafien aquest dissabte de juliol per sortir al carrer i esperar pacientment rere les tanques metàl·liques. No hi falten gorres ni crema solar. Tampoc cadires de platja, ventalls o ventiladors de butxaca. Toca esperar, però sembla que és una espera que ve de gust, sobretot per als gats vells, els que ja s'han garantit un lloc a primera fila i no volen renunciar-hi encara que s'arrisquin a una insolació.
Bona feina, Anna Bosch, i feliç nova etapa!
Divendres al vespre, Pepa Bueno tancava el Telediario amb una dedicatòria a la companya i periodista Anna Bosch, històrica corresponsal de la televisió pública. Una totterreny de la professió que, després de trenta-sis anys, es jubila. Com a regal de comiat, una crònica firmada per Carlos del Amor recollia part de la seva trajectòria i, sobretot, condensava la seva personalitat a l’hora d’informar. El vídeo començava d’una manera molt encertada per ressaltar el tarannà de la corresponsal. Eren unes imatges d’arxiu d’Anna Bosch en una de les seves cròniques internacionals, on relatava els enfrontaments violents entre la policia i els manifestants. Bosch duia un casc i una màscara integral que li cobria tota la cara, amb filtre antigasos per evitar el contacte amb les substàncies irritants que s’escampaven per la plaça. Del Amor començava dient: “Hay algo que pocos tienen, que es ser reconocible aunque sea imposible reconocerle”. No es pot expressar millor la personalitat televisiva
Jonas Vingegaard es llueix a Montjuïc
Després de provar-ho a diferents curses, el Tour de França ha estrenat a Barcelona la contrarellotge per equips amb la particularitat que guanya l’etapa l’equip del ciclista que arriba a meta amb el millor temps. El registre aconseguit de forma individual marca la classificació general. Ja no cal que arribin cinc ciclistes junts i les novetats han dut noves estratègies que s’han aplicat a un recorregut de 19,6 km que ha passat per 3 districtes de Barcelona. Els vuit revolts de Sant Martí han estat la zona més tècnica de la contrarellotge. A l’Eixample s’ha volat i a Sants-Montjuïc la potència de les cames dels ciclistes a les pujades del passeig de Santa Madrona i el Passeig Olímpic han estat determinants per marcar la diferència. A la baixada després de l’estadi olímpic Lluís Companys a la corba d’esquerres d’INEFC els ciclistes han arribat a més de 80 km/h abans d’arribar al carrer del Foc. L’estratègia de les contrarellotges per equips ha canviat i els ciclistes s’han
Qui decideix què és la dreta?
El que tradicionalment hem anomenat dreta ha aconseguit dues victòries innegables. La primera és el desplaçament de les qüestions econòmiques al seu terreny. Tant el PSOE com El País són considerats d’esquerres, però només per simple oposició: el que defensen en matèria de diners és diferent, però de cap manera representen els dos extrems equidistants del centre d’un mateix eix. La segona victòria és l’erosió de la marca esquerra, que a Espanya tenia bona premsa ni que fos per reacció al franquisme: ara s’associa entre bona part de l’electorat al bonisme naïf, la corrupció o la superioritat moral arrogant. Per ser justos, part d’aquestes consideracions se les ha guanyat a pols i per mèrits propis.
Les hores més infernals dels veïns de Calonge: "Quan vam arribar a la casa, ens ho vam trobar tot cremat"
El punt més crític de l'incendi de les Gavarres és el flanc dret, ja que, si es desboca pel Puig d'Arques, podria recórrer milers d'hectàrees de massa forestal fins a Girona. On s'han viscut més moments de tensió, però, ha estat al flanc esquerre, proper als nuclis urbans de Calonge i Santa Cristina d'Aro. Divendres a la tarda i a la nit, les flames, empeses pel vent de marinada, van baixar fins a tocar de les cases i els veïns van passar hores d’autèntic terror. A les urbanitzacions de Cabanyes i Mas Toi els veïns van fugir amb els cotxes, van passar la nit a la intempèrie i el foc va cremar una casa, portalades, jardins i tanques.