12/03/2020
11/03/2020
01/03/2020 
Noticias
Divisió pel futur del Centre d’Història Contemporània de Catalunya: nou impuls o risc de dilució?
El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) es va crear el març del 1984 amb l’objectiu de fomentar l'estudi i la difusió de la investigació històrica. L’ambició de Josep Benet, el seu primer director, era recuperar sobretot la memòria sobre la història del catalanisme. Un altre repte era ajudar els joves investigadors i promoure la difusió de les seves investigacions. Quan es va inaugurar el Museu d’Història de Catalunya, el CHCC es va traslladar al mateix edifici. Compartien l’espai però res més.
La UE presenta una aplicació per verificar l'edat a les xarxes socials
La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres una aplicació per verificar l'edat dels usuaris a internet per reforçar la protecció dels menors. El prototip d'aquesta aplicació ja es va presentar fa un any i ara estaria "tècnicament preparada", segons la presidenta, Ursula Von der Leyen.
"Hi havia nens que tenien atacs de pànic perquè se'ls forçava a veure el seu pare"
Aquest divendres s'ha estrenat als cinemes La buena hija, de la directora Júlia de Paz (Sant Cugat del Vallès, 1995), la qual mostra les conseqüències de la violència vicària i de la violència masclista sobre els infants, víctimes sovint no reconegudes. I ho fa a través de la Carmela, una nena de 12 anys, que ha d'acudir periòdicament a un punt de trobada per reunir-se amb el seu pare, a qui idolatra. A poc a poc, però, la nena –i amb ella, l'espectador– anirà descobrint com és ell realment i la seva forma d'exercir violència psicològica.
"El debat és si a ERC som útils o seguim immersos en la batalla interna constant"
Ricard Farin (Barcelona, 1995) és candidat a presidir la federació republicana a Barcelona amb la candidatura Activem Barcelona, la llista considerada dels oficialistes.
Onada de detencions per tràfic de medicaments al Raval vista des d'una terrassa
El contacte és ràpid i cal estar atent per no perdre's res. Un noi s'acosta a un altre i s'intercanvien un parell de paraules. Assegut en una terrassa per dissimular i a una distància prudencial, és impossible saber què es diuen, però sí que es pot interpretar. Un li dona unes monedes a l'altre. Al moment, el venedor treu alguna cosa de la butxaca i va entregant, una a una, coses petites, com si fossin monedes, a les mans del comprador. El client ja ha pagat i després d'aquest intercanvi se separen amb la satisfacció d'haver-ho fet de pressa, sense que ningú els hagi clissat. Però apareixen uns agents de paisà de la policia i els aturen. El comprador porta a la butxaca diverses píndoles Lyrica. El venedor acaba detingut per un delicte contra la salut pública.