12/03/2020
11/03/2020
26/02/2020
25/02/2020
24/02/2020 
Noticias
Un gran equip d'intèrprets per a 'El dia de la marmota'
El teatre és un baluard (imprescindible) de la llengua catalana. Segons Adetca, la temporada passada el 39% dels espectadors dels teatres de Barcelona van escollir propostes en català, una xifra lleugerament per sota dels que van anar a obres en castellà, però la proporció es desequilibrava en els musicals de gran format, que venen o es produeixen majoritàriament en llengua castellana i que van aplegar 430.036 espectadors. El dia de la marmota és la primera producció de Nostromo Live (La jaula de las locas, The producers, Cantando bajo la lluvia) en català acollida a una nova línia de subvencions de la Generalitat per afavorir el català i fer possible un canvi en aquesta tendència. Es tracta d’una franquícia internacional en què poc hi pot haver de creativitat autòctona més enllà de la qualitat dels intèrprets i els encerts de la direcció en la reproducció dels originals. I així és en aquest El dia de la marmota, que molt em sembla que reprodueix fins i tot el vestuari de la producció ang
"La Laia Sanz nena no es creuria tot el que he aconseguit"
Poca gent pot dir-ho: 14 participacions al Dakar i 14 edicions acabades. Així és Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985). Una dona sempre competitiva. Convertida ja en un dels noms més importants del motor català, Sanz torna a les arenes saudites aquest gener en la quarta edició del Dakar en què participa amb un cotxe. Les primeres 11 va anar amb una moto i després va saltar al cotxe, on l'any passat ja va ser entre els 15 primers de la general. Tot i les seves fites (va ser 11 cops la millor dona en motos), Laia Sanz continua sense poder trobar un cotxe en un equip oficial, motiu pel qual ha de treballar fort per poder anar al Dakar. Res l'atura, però. Mai l'ha aturat res.
Innocents i rifes (1934)
Notes humorístiques aportades a la secció “Esquellots” per redactors no identificats del setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa (27-XII-1934) a propòsit de la diada dels Innocents de fa noranta anys. Un dels motius de la sàtira social o política era la rifa de Nadal. L’acudit gràfic (imatge adjunta) del dibuixant Josep Robert i Picarin ‘Robert’ (Barcelona, 1870-1940) publicat en el mateix número d’aquell periòdic conjuminava dos tòpics d’aquests dies: la rifa i les “innocentades”. No va ser habitual a la premsa catalana fins als anys 1940 publicar notícies inventades tal dia com demà, festivitat catòlica dels Sants Innocents màrtirs. Aquelles notícies falses eren un forma d’esbravar-se en uns anys de tristesa i privacions generalitzades, un instant de relaxació en la lectura del diari. També era un recurs irònic per burlar i desconcertar la censura franquista.- Cas Vallín: insultar els anònims no hauria de comptar igual
El periodista Pedro Vallín ha rebut la notícia que La Vanguardia ja no compta amb ell. Això coincideix amb la publicació d’un tuit polèmic, en el qual contestava a un trol d’extrema dreta d’una manera certament tarantiniana: “Ets valencià. Fica el cap al vàter i estira la cadena. Se’n diu DANA domèstica. Ho gaudiràs”. Diu el diari que no ha estat per això que han prescindit d’ell, però segur que no ha ajudat. I el defensor del lector publicava una columna en què s’afanyava a dir que el tuit “no representa” el rotatiu i que li n’havia exigit la retirada, tal com va fer. 
Salvador Illa crida a la "fraternitat entre territoris" en el seu primer discurs de Sant Esteve
Salvador Illa feia balanç aquesta setmana dels seus primers quatre mesos de legislatura i es mostrava convençut d'haver consolidat un "canvi d'etapa" a Catalunya. Un canvi que comporta, pel president de la Generalitat, haver deixat enrere el Procés i que ara un president de la Generalitat torni a oferir diàleg a la resta de territoris de l'Estat. Ha insistit en aquesta idea en el seu primer discurs de Sant Esteve: Illa ha fet una crida a la "fraternitat entre territoris" per construir un projecte comú a Espanya. "Fraternitat entre familiars, fraternitat entre veïns, fraternitat entre territoris. Fraternitat en el nostre dia a dia", ha defensat. Una "fraternitat" que considera que es construeix "reforçant" allò que comparteix cada territori. "Per això és important que visquem la nostra diversitat com una riquesa", ha sentenciat.