26/02/2020
25/02/2020
14/02/2020 
Noticias
Un nou àudio de Leire Díez apunta al PSOE: "Soc la mà dreta de Cerdán"
Leire Díez oferia beneficis judicials a canvi de draps bruts sobre els investigadors de la Guàrdia Civil? I si és així, actuava en nom del PSOE? A les ordres de qui actuava? Tot i que tant ella com els socialistes neguen que la periodista i exmilitant treballés per al partit, un nou àudio apunta en direcció contrària. Segons la gravació d'una conversa que va mantenir amb el fiscal Ignacio Stampa, i que en les últimes hores han avançat mitjans com El País i El Mundo, Díez es presentava com "la persona que ha posat el PSOE" i, més concretament, com la "mà dreta" de Santos Cerdán, exnúmero tres del partit i ara investigat -i en presó preventiva- en el marc del cas Koldo.
L'excèntrica (i luxosa) vida del senyor Tupper, l'inventor de la carmanyola
A uns 80 quilòmetres del canal de Panamà, enmig del Pacífic, hi sura l’illa de San José. És un indret prototípic del Carib: una extensió de selva de 44 quilòmetres quadrats, 57 platges i una calor humida i sufocant. El 1980, en una de les poques cases enclavades en aquell paratge, hi vivia aïllat un home vell. Es deia Earl Silas Tupper, era inventor i matava les hores gargotejant en petits blocs de notes totes les idees que li venien al cap. Feia ja més de vint anys que s’hi havia instal·lat. Ara bé, no era cap Robinson Crusoe: hi havia aterrat amb un feix enorme de bitllets a la cartera. S'havia venut per 170 milions d'euros l'empresa que havia fundat el 1938 i que havia fet popular el seu cognom arreu del món. Earl Silas Tupper era el pare de la carmanyola de plàstic i, sobretot, del colós empresarial Tupperware.
Les fàbriques de cotxes elèctrics, nova atracció turística
A l’interior d’una nau industrial immensa a la rodalia de Pequín, desenes de robots articulats ballen sincronitzats mentre solden, pinten i munten carrosseries de cotxes elèctrics. Un grup de visitants observen, fascinats, des d’una passarel·la de vidre: no són enginyers ni inversors, sinó turistes. Com si es tractés d’un parc temàtic de la tecnologia, la fàbrica de Xiaomi rep cada setmana la visita de centenars de persones que volen veure de prop com es fabriquen els vehicles que en poques setmanes seran als concessionaris de tot el país.
La depressió postpart com mai no s'havia representat
Die my love es clou amb una versió de Love will tear us apart de Joy Division cantada per la mateixa Lynne Ramsay. Tota una declaració d'intencions d'una directora que des del seu debut amb Ratcatcher (1999) s'ha destacat amb títols tan contundents i poc convencionals en els seus retrats femenins com Morvern callar (2002) i Hem de parlar d'en Kevin (2011). Aquesta adaptació de la novel·la homònima d'Ariana Harwicz es defineix com el retrat d'una mare amb una depressió postpart. A favor de Ramsay, el film no busca una descripció prosaica d'aquest escenari i les seves circumstàncies, sinó que es desgrana com una aproximació cubista i emocional a una dona sota la influència, la Grace (Jennifer Lawrence), que experimenta una situació que la desborda des d'uns codis propers al cinema de terror. Tot plegat mentre la història d'amor amb la seva parella, en Jackson (Robert Pattinson), implosiona.
Té amics més grans: m'he de preocupar?
A cada classe, posar-hi els nascuts un mateix any; un mateix semestre, fins i tot: els del primer, a l’A; els del segon, al B. Educar plegats els infants d’una mateixa generació té tot el sentit pedagògic del món, però també és cert que no afavoreix, d’entrada, l’amistat entre edats diferents. Això no passa a l’escola rural de Sant Climenç, situada al nucli principal del petit municipi de Pinell de Solsonès, a l’oest de la comarca, d’uns 200 habitants. Hi ha nou alumnes –sí, només nou– d’edats diverses (entre els quals, una sola nena), i tots hi comparteixen bona part del temps i de l’espai. Com que hi ha germans, el nombre de famílies és encara inferior: només set; són tant gent del micropoble de tota la vida com, també, veïns de Solsona que s’hi han instal·lat a la recerca de qualitat de vida i fugint dels preus de l’habitatge a la capital. Una de les grans amistats separades per uns quants anys és la del Pau Salvat (quatre anys, I5) amb el Miquel Nieto (deu, 5è).