01/02/2020



Noticias
  • Luis Rubiales es reafirma: "No demano perdó a Jenni Hermoso"
    Després de mesos en un segon pla, l'expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) Luis Rubiales ha tornat a carregar contra Jenni Hermoso. «Em disculpo en respecte als altres, però no puc demanar perdó a Jenni Hermoso, ja que jo li vaig demanar (el petó) i ella em va dir "d'acord"», ha dit aquest dimarts a 'El Chiringuito'. Rubiales, a més, ha posat en dubte la seva condemna a 18 mesos de multa: "La sentència dirà el que sigui, però tan Jenni com jo sabem que allò no va anar així".
  • Toyota actualitza la Hilux amb versions elèctriques i de pila d’hidrogen
    Fins no fa gaire, era del tot impensable que una camioneta o pick up no fes servir un motor de combustió tradicional. I és que aquests vehicles destinats a entorns rurals i tasques laborals sempre han fet servir motors dièsel en el cas d’Europa o potents motors de gasolina en el cas dels Estats Units, on són la tipologia de vehicle més popular del mercat. Però Toyota ha sorprès tothom anunciant noves mecàniques totalment elèctriques i amb pila de combustible d’hidrogen per a la nova generació de la Hilux, que arribarà al mercat durant la primera meitat del 2026.
  • Sánchez compareix al Congrés el dia de la declaració del fiscal general
  • Un nou àudio de Leire Díez apunta al PSOE: "Soc la mà dreta de Cerdán"
    ¿Leire Díez oferia beneficis judicials a canvi de draps bruts sobre els investigadors de la Guàrdia Civil? I si és així, actuava en nom del PSOE? A les ordres de qui actuava? Tot i que tant ella com els socialistes neguen que la periodista i exmilitant treballés per al partit, un nou àudio apunta en direcció contrària. Segons la gravació d'una conversa que va mantenir amb el fiscal Ignacio Stampa, i que en les últimes hores han avançat mitjans com El País i El Mundo, Díez es presentava com "la persona que ha posat el PSOE" i, més concretament, com la "mà dreta" de Santos Cerdán, ex número tres del partit i ara investigat –i en presó preventiva– en el marc del cas Koldo.
  • La depressió postpart com mai no s'havia representat
    Die my love es clou amb una versió de Love will tear us apart de Joy Division cantada per la mateixa Lynne Ramsay. Tota una declaració d'intencions d'una directora que des del seu debut amb Ratcatcher (1999) s'ha destacat amb títols tan contundents i poc convencionals en els seus retrats femenins com Morvern callar (2002) i Hem de parlar d'en Kevin (2011). Aquesta adaptació de la novel·la homònima d'Ariana Harwicz es defineix com el retrat d'una mare amb una depressió postpart. A favor de Ramsay, el film no busca una descripció prosaica d'aquest escenari i les seves circumstàncies, sinó que es desgrana com una aproximació cubista i emocional a una dona sota la influència, la Grace (Jennifer Lawrence), que experimenta una situació que la desborda des d'uns codis propers al cinema de terror. Tot plegat mentre la història d'amor amb la seva parella, en Jackson (Robert Pattinson), implosiona.