01/02/2020
19/01/2020 
Noticias
Volcans adormits, dunes interminables i pedres impossibles: vuit llocs d’un altre planeta que estan a Catalunya
No cal un bitllet a Islàndia ni un coet a Mart. Aquest estiu pots viatjar a un altre planeta sense deixar Catalunya i descobrir llocs que semblen d’un altre món. Parlem d’indrets que no encaixen amb la postal típica, ni amb el verd amable dels Pirineus, ni tampoc amb el daurat mediterrani de les cales de l’Empordà. Són espais que semblen sorgits d’un somni, d’un conte o d’un planeta remot. I tanmateix, són aquí, a tocar de casa.
“Els que vivim de la carn som els que més respectem i estimem els animals”
Fa 15 anys que Negro Riveros va deixar la seva feina d'advocat per consagrar-se a la seva autèntica passió: l'asado, un menjar que forma part de la identitat del seu país, el Paraguai. "Allà a totes les cases hi ha una graella. El paraguaià neix amb el foc a les venes. Els diumenges són sagrats. És el dia per trobar-se amb els amics i la família. En aquestes reunions no pot faltar mai l'asado, que per a nosaltres és símbol d'amistat, d'unió. Està present a totes les celebracions, ja sigui un naixement o un aniversari. Qualsevol excusa és bona per fer un asado".
Homes, santes i tramuntanes: els noms de carrer que més es repeteixen a Catalunya
106.942 vies diferents, entre carrers, places, passatges, avingudes i rambles, es despleguen pels diferents municipis de Catalunya. L’origen dels seus noms és “natural i espontani”, explica Miquel Parella, cap de la Unitat de Toponímia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a l’ACN, i es troba en les descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada lloc feien davant la “necessitat d’identificar-se”. Tot i que es tendeix a pensar que la majoria de carrers estan dedicats a persones, la realitat és que la majoria de noms responen a descripcions de l'entorn. "No és fins als grans creixements urbanístics que apareix la necessitat de denominar els carrers, ja que el nom ja no sorgia espontàniament del poble. Llavors és quan els ajuntaments comencen a posar-los nom", explica l’expert.
El govern espanyol dona resposta als menors sol·licitants d'asil a les Canàries al cap de cinc mesos
Han passat cinc mesos des que el Tribunal Suprem va donar 10 dies al govern espanyol perquè es fes càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits a les illes Canàries i que van sol·licitar l'asil o tenien intenció de fer-ho. La resposta de l'executiu central, però, no ha arribat fins ara. Després d'una reunió entre el govern central i l'autonòmic celebrada aquest dimarts, s'ha acordat que el trasllat d'aquests menors a la Península comenci la setmana que ve, indiquen fonts de la trobada.
El 'Carlos Cuevas cupaire' que triomfa a les xarxes: "No necessitem més feines, necessitem qualitat"
Per segon estiu consecutiu, els vídeos de la CUP de les comarques gironines s'han tornat a fer virals. Es tracta d'una sèrie de píndoles visuals de dos minuts de durada, amb un missatge clar i concís sobre temes clau com el turisme, la llengua o la immigració que aquestes últimes setmanes han generat centenars d'interaccions i comentaris a X, Instagram o TikTok. El protagonista n'és Guillem Surroca, el jove alcalde cupaire de Cervià de Ter, que, amb tan sols 27 anys, comença a fer-se un nom en el panorama polític català.