02/01/2020 
Noticias
Incendi al Girona: Míchel carrega contra els jugadors i el club
El setembre del 2023, el Girona va tocar el cel a Vila-real. Dos gols de Dovbyk i Eric Garcia li donaven el primer lideratge de la seva història a Primera Divisió. Míchel Sánchez flotava, l’equip feia goig i el club apareixia a cada racó del planeta, meravellat amb el joc d’un conjunt que el madrileny havia rescatat de Segona per conduir-lo fins a la Champions League. Gairebé dos anys després, el mateix escenari va ser testimoni d’una caiguda que portarà cua. Els gironins, amb l’equip completament desfet, les estrelles traspassades i els nouvinguts gens adaptats, no van ni competir (5-0) i ocupen l’últim lloc de la Lliga. “És el meu pitjor moment com a entrenador del Girona”, va assegurar Míchel, que després d’unes setmanes irreconeixible en les seves declaracions va deixar les maneres de banda, va agafar la metralleta i va començar a disparar contra els jugadors i el club.
John Williams diu que les bandes sonores no li han agradat mai gaire
John Williams (Nova York, 1932) és un dels compositors de bandes sonores més importants de la història. És autor, entre d'altres, de les bandes sonores de pel·lícules com Tauró (1975), Parc Juràssic (1993) i La guerra de les galàxies (1977). Però malgrat haver guanyat cinc Oscars i haver creat música molt coneguda i popular, l'artista considera que aquest art és menor en comparació amb altres obres històriques. "La música de cinema no m'ha agradat mai gaire. Les bandes sonores, per molt bones que puguin ser, i normalment no ho són, més enllà d'un tram de vuit minuts aquí o allà, no són música. El que ens sembla un tema preciós d'una pel·lícula pertany, en realitat, a la manera com la recordem, de forma nostàlgica", afirma el compositor en una entrevista a The Guardian.
La borsa de Hong Kong expulsa Evergrande, icona de l'auge i col·lapse immobiliari xinès
Desenes i fins i tot centenars d'edificis de 30 plantes s'aixequen sota el cel enterbolit de Xian. Passa al mateix a Chengdu o Changsha, enormes metròpolis de la Xina interior. En alguns llocs, com Leshan, a l'oest del país, aquests gegants de formigó esvelts contrasten amb les teulades corbades de la Xina tradicional, que posen sostre a edificis de tres o quatre plantes. La majoria estan buits o en construcció. És el paisatge arquitectònic que ha deixat l'expansió immobiliària xinesa, que va començar a desplomar-se ara fa deu anys, quan el govern xinès va detectar sobreendeutament i excés de construcció.
Lamine Yamal fa oficial la relació amb Nicki Nicole
Després de setmanes de rumors insistents, Lamine Yamal ha oficialitzat aquest dilluns la seva relació amb la cantant argentina Nicki Nicole. Ho ha fet aprofitant l'aniversari d'ella, que avui fa 25 anys. El futbolista del Barça ha penjat una història a Instagram en la qual se'ls veu a tots dos amb un gran pastís d'aniversari. Ell l'agafa per la cintura amb un gran somriure i sobre la taula hi ha pètals de roses. Per refermar el romanticisme de l'escena, darrere d'ells hi ha un gran ram, també de roses. Per si l'entorn no deixés prou clar que entre tots ells hi ha amor, el futbolista ha afegit unes emoticones de cors a la imatge.
Per què és tan incòmode llegir l'últim còmic de Neil Gaiman?
Hi ha sèries de còmic amb mala sort, d’altres que semblen maleïdes i després tenim Miracleman. La trajectòria editorial d’aquest personatge és un malson fascinant que, d’alguna manera, serveix com a mirall dels problemes i les disfuncions estructurals de la indústria del còmic nord-americana i britànica. N’hi ha prou amb dir que el llibre que documenta la tortuosa aventura editorial del personatge es titula Poisoned chalice. The extremely long and incredibly complex story of Marvelman (and Miracleman) [Calze verinós. L’extremadament llarga i increïblement complexa història de Marvelman (i Miracleman)]. Es va publicar el 2018, quan les batalles judicials i els conflictes d’autoria que van paralitzar la publicació de la sèrie durant més tres dècades semblaven finalment resolts; tanmateix, el que no sabia l’autor del llibre, l'irlandès Pádraig Ó Méalóid, era que el capítol més sòrdid i inesperat de la història s’acabaria escrivint el 2025, i el protagonitzaria Neil Gaiman.