25/12/2019 
Noticias
"Es pot escriure sobre ETA i sobre qualsevol tema que ens remogui"
Des de fa uns anys, ETA ha anat penetrant a la literatura, però no és tan habitual trobar-la en una novel·la negra. A La última princesa (Planeta), d’Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982), hi és ben present. Si l’euskal noir és un subgènere amb les particularitats socials, culturals, històriques i el conflicte polític del País Basc, el llibre de l’exitosa novel·lista basca en reuneix molts dels requisits. Tot succeeix als anys 90, a Lemoiz, un poble dominat per una central nuclear que mai ha funcionat, on hi ha rituals ancestrals i mitologia basca, i la protagonista, que ha de resoldre el crim, té un trastorn neurodivergent. Leceaga, autora basca en llengua castellana, va fer el salt d’escriure en un blog a triomfar a la Fira de Frankfurt amb El bosque sabe tu nombre (Ediciones B, 2019). La segueixen milers de lectors i està treballant en una sèrie televisiva basada en els seus relats.
L'última missió impossible de Pedro Sánchez
Pedro Sánchez se n'ha anat de vacances amb un repte: tenir uns pressupostos generals de l'Estat el 2026, tot i que ja va tard en els tràmits habituals. Durant aquesta legislatura, el govern espanyol no ha intentat portar uns comptes públics al Congrés dels Diputats –l'Estat està funcionant amb els pressupostos del 2023–. Ni tan sols ha presentat un avantprojecte de pressupostos, és a dir, un text que, com a mínim, passi pel consell de ministres. Ara, però, el mateix Sánchez ha assegurat que vol deixar enrere els comptes de fa dos anys. Per assolir aquest anhel haurà de convèncer la majoria plurinacional que va permetre la seva investidura –ningú preveu un acord amb el PP– i això requereix presentar uns pressupostos que agradin des de Junts fins a Podem, formacions que habitualment tenen posicions allunyades, cosa que ha suposat un entrebanc en moltes ocasions. L'horitzó, doncs, no es presenta plàcid. "No n'hi haurà [de pressupostos]", sentencia un exdiputat català al Congrés, que coneix
Les 'fake news' arriben a les cremes solars: "El veritable perill és deixar de fer-les servir"
Com cada estiu, les platges s’omplen de turistes amb pells enrogides, i també ja comença a ser tradició que les xarxes socials s'omplin de pseudometges que encoratgen a no fer servir cremes solars. Entre ells hi ha Marcos Llorente, el conegut futbolista de l’Atlètic de Madrid, que ha afirmat en diverses ocasions que pren el sol durant més de quatre hores seguides sense aplicar-se cap protecció, i que “el sol no és el causant del càncer de pell”. També ha assegurat que la seva família tampoc utilitza crema solar, i va pujar a Instagram una foto del seu pare amb el tors descobert assegurant que porta tota la vida (60 anys) sense fer-ne servir i preguntant als seus seguidors: “On són les seves taques a la pell?”
Mor als 94 anys Ramon Bayés, el savi que es va interessar per les persones
"M'agradaria que el meu comiat fos com un crepuscle al cercle polar durant l'estiu. És a dir, llarg i bonic". Així desitjava –i va deixar per escrit– que fossin els seus últims compassos de vida el savi i catedràtic de psicologia Ramon Bayés, que ha mort aquest dijous als 94 anys. Bayés va dedicar gran part de la seva vida a les persones, a entendre la seva conducta durant la vida i el seu sofriment quan s'acostava la mort.
Coses que passen a 500 metres sota terra
Avui soc en un dels llocs amb menys densitat de població de Catalunya. Sí que té, en canvi, una alta densitat de llacs, formats per geleres, com el de Certascan, el més gran de tot el Pirineu. Pocs habitants, però poblat de fa molt de temps, com testimonien les nombroses esglésies romàniques. També és un lloc amb un interessant patrimoni industrial. La central hidroelèctrica de Tavascan n’és el màxim exponent.