02/12/2019 
Noticias
Rescats a contrarellotge als pàrquings subterranis: "Pot ser una tragèdia"
L'escena és tenebrosa. Aconseguim entrar a dins de l'operatiu dels equips de rescat en un dels punts més crítics, el pàrquing subterrani del Mercadona de Paiporta, a tocar de València. La rampa de sortida dels vehicles és ara la baixada a una piscina enorme, d'uns 2.000 metres quadrats. L'aigua s'ha enfosquit pel fang i la benzina. Només l'il·lumina una línia de leds que han caigut de la paret. Hi floten una desena de globus de colors amb noms. Adrian, Ada. Com si algú hagués celebrat a prop un aniversari interromput pel temporal. També hi flota una piragua inflable amb dos bombers. Un porta una canya de bambú llarga, amb la qual va donant cops contra el terra d'aquesta piscina de dos metres de fondària. I toca alguna cosa dura: hi ha un cotxe.
Dones contra Putin
Maia Sandu, presidenta europeista de Moldàvia i candidata a renovar el càrrec en segona volta aquest diumenge, haurà de fer càlculs per albirar si guanya ella o bé el seu adversari Aleksandr Stoianoglo, considerat el candidat de Putin. La primera volta va anar acompanyada d’un referèndum sobre la futura adhesió moldava a la UE, que els europeistes van guanyar pels pèls, per una mica més del 50% dels vots, tot i els entrabancs, de vegades violents, dels russòfons, i gràcies al vot dels moldaus residents a l’estranger. Ara, la segona part d’aquesta confrontació “Europa contra Rússia”, que es juga aquest diumenge, desvelarà el posicionament identitari dels votants de partits moldaus que s’han mogut en l’ambigüitat, com ara els democristians de Renato Usatii i els excomunistes d’Irina Vlah.
L'ombra de Putin a Geòrgia i Moldàvia posa en perill la gran ampliació de la UE
La Unió Europea fa temps que es planteja créixer cap a ex repúbliques soviètiques, com Moldàvia, Geòrgia i els Balcans Occidentals, sobretot arran de la invasió russa a Ucraïna. El règim de Vladímir Putin, però, no vol donar aquests territoris per perduts i entrebanca el seu acostament al club europeu per mirar de mantenir-los sota la seva àrea d'influència. De fet, es tracta d'una pugna històrica entre el bloc occidental i Moscou que ha accentuat la guerra d'Ucraïna, i s'ha tornat a fer evident en les eleccions georgianes i moldaves d'aquests últims dies.
De la desolació a la indignació
En un país on sabem que la pluja no sap ploure i on no s’ha comprès encara que la crisi climàtica és un imperatiu, la força de l’aigua i la manca de previsió han resultat devastadores. Més de 210 morts, centenars de desapareguts, infraestructures ferroviàries i carreteres destruïdes, empreses i habitatges en la ruïna.
La trampa dialèctica de Jeff Bezos
Llegeixo aquesta frase de Jeff Bezos en què defensa la seva decisió d’impedir –com ha estat tradició en l’últim mig segle– que el Washington Post, que posseeix, es mulli explícitament per Kamala Harris o Donald Trump: “Els suports presidencials no fan res per moure les balances d’unes eleccions. El que sí que fan és crear una percepció de biaix, de no independència”. És una afirmació més que discutible. Tenint en compte el bombardeig d’estímuls polítics que rebem cada dia per terra, mar i Twitter, és cert que ben poca gent decidirà el seu vot per un suport explícit d’un diari. Però és que l’editorial no es fa pensant en un presidenciable en concret, sinó en el lector. Es tracta d’estructurar per què es considera més adequat un candidat que l’altre. Però, sobretot –i més encara en els temps polaritzats que vivim–, llança un missatge de reconeixement mutu i valors compartits. El Washington Post s’ha passat mesos publicant informacions que evidencien el perill q