15/08/2019 
Noticias
- Informe complet del Centre Delàs sobre les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'apagada, els presidents i els arguments perillosos'
Avui la notícia és a Roma, perquè hi comença el conclave. A dos quarts de cinc de la tarda els cardenals entraran a la Capella Sixtina, es pronunciarà el “fora tothom!” i ja votaran dues vegades. És gairebé segur que cap candidat arribarà avui als vots que calen per ser escollit papa, perquè les primeres votacions sempre són de tempteig, de mesurar com estan les forces entre grups promotors i que, per tant, a partir d’avui entrarem en la dinàmica de fumates, dues al matí i dues a la tarda, fins que els electors triïn el candidat de compromís que esdevingui el successor de Francesc. Si després de les quatre votacions de dissabte no hi hagués acord, diumenge no hi hauria votacions i es reprendrien dilluns. En aquestes pàgines hi tenen els noms que més sonen, amb fortaleses i debilitats. Com es poden imaginar, l’ARA els enviarà les alertes a cada fumata.
Per què la derrota del Barça contra l'Inter és diferent?
Una dècada sense finals. 10 anys esperant una final que no acaba d’arribar. El Barça va quedar-se a un pas de tornar a una final de Champions per primer cop després de tocar el cel a Berlín el 2015 al derrotar la Juventus en aquella final liderada per Messi, Neymar i Luis Suárez. Coses de la vida, el rival de l'Inter a la final de l’Allianz podria ser el PSG, entrenat precisament per Luis Enrique, el tècnic que fa 10 anys va aconseguir el triplet amb el Barça. Seria un gir del destí ben entremaliat, aquest.
Passar un examen per poder tenir fills
El control sobre els cossos, especialment els femenins, ha estat un dels temes recurrents de les narratives distòpiques que descriuen règims autoritaris futuristes. La evaluación, efectiva i estilitzada peça de cambra de ciència-ficció, no conté la ferotge lectura de gènere d'El conte de la serventa, però l’esperit de la novel·la de Margaret Atwood impregna la descripció d’aquest univers postcatàstrofe climàtica: asèptic i segur però també fèrriament reglamentat, on les parelles que desitgen tenir fills han de passar una estricta avaluació externa.
"Catalunya és una terra ocupada, però d'una manera més moderna que Palestina"
L'actor Ahmed Tobasi (Jenín, 1984) arriba a la seu de l'Associació Catalana per la Pau carregat amb quatre maletes tan voluminoses que amb penes i treballs les fa passar per la porta. Fa cinc mesos que l'exèrcit israelià va atacar el camp de refugiats de Jenín i va destruir casa seva. Des d'aleshores, Tobasi no té una llar. "De moment volto pel món i m'estic allà on faig el meu espectacle. La meva família ha quedat tota dispersada", explica Tobasi, després d'admetre que aquesta nit ha dormit poc, "però molt millor que a Palestina", on "se senten els drons les 24 hores del dia i no saps mai quan et caurà una bomba". L'intèrpret és a Catalunya per representar el monòleg And here I am dins del Festival Incert. En farà funcions a l'Auditori de Granollers (dijous 8 de maig), el Teatre Principal d'Olot (divendres 9), la Sala Beckett (dissabte 10 i diumenge 11) a l'Única de la Seu d'Urgell (divendres 16) i el Teatre Principal de Terrassa (diumenge 18).