02/07/2019 
Noticias
L'abraçada de l'os d'Oriol Junqueras als crítics d'ERC
Mentre s’esbatussaven dia sí dia també, les dues principals candidatures a la presidència d’ERC van popularitzar el verb 'recosir', que prometien posar en pràctica tan bon punt la militància hagués elegit president. Ha arribat el moment de fer-lo servir, però pel que realment havia estat dissenyat: l’abraçada de l’os amb què el guanyador, en aquest cas Oriol Junqueras, podria intentar acabar amb l’oposició interna.
Els veïns darrere la victòria judicial sobre Ana Botella i els fons d'inversió
Arantxa Mejías diu haver rebut un regal de Nadal per avançat després que el 5 de desembre el Tribunal Suprem confirmés que els llogaters d’uns pisos de protecció oficial que la Comunitat de Madrid va vendre a un fons voltor els poden comprar al mateix preu. "És una gran fita després de molts anys de lluita, i per això estem contents", expressa Mejías en una conversa amb l’ARA. Ella és una de les afectades que ha liderat la batalla judicial, tot i que el seu cas encara està pendent de resoldre’s. La sentència del Suprem, però, és un baló d’oxigen: "Suposa un precedent per a moltes famílies", assegura la veïna, que xifra en un centenar les llars que es podrien beneficiar de la decisió.
Un vi 'agropunk' i delicat com les orenetes
Abrunet. Així és com en diuen, de les orenetes, a Corbera d’Ebre, a la Terra Alta. I els dos germans que fan L’Abrunet, Joan i Francesc Ferré, en són, de Corbera. Si es miren l’etiqueta del vi, veuran un pagès que mira a terra. Té un sentit, això. El pagès sempre ha de mirar cap amunt, vejam si plou, vejam si “els de dalt” faran arribar la subvenció... Mirar a terra és donar valor a aquesta feina, la de pagès. Finalment, no cal mirar enlaire. I com les orenetes, poden volar per tot el món, però sempre tornaran a casa.
"De conflicte amb el català n'hi ha, la qüestió és qui se'l menja"
El filòleg, sociolingüista i cantautor Isidor Marí (Eivissa, 1949) fa cinquanta anys que manté una conversa pública sobre llengua, amb un tarannà dialogant però determinat. Va encetar la seva trajectòria en l’inici de la normalització lingüística de la mà del dialectòleg Joan Veny i de seguida va ocupar-se d'introduir el català a la Universitat de Palma. Des del 1980, quan el va fitxar Aina Moll per al departament de Cultura, va participar en el disseny de les principals polítiques lingüístiques que marcarien el futur del català. "Sempre he tingut la sort immensa de posar coses noves en marxa. Són moments màgics. En aquells anys de Transició es respirava en l'ambient la voluntat d'emprendre. Que a cada lloc on treballis hi hagi un grup de persones entusiasmades per posar en marxa una cosa nova, això és impagable", recorda. El 1996 es va incorporar com a director de filologia i humanitats a la UOC. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i n’ha presidit la Secció Filològica. É
"Els nadons de Gaza es moren de fred”
Era una nena i es deia Aisha al-Qasas. Tenia 21 dies de vida. Ali Isam Saqr, un nen, de 23 dies. I Sila Mahmud Al-Fassih, una altra nena, de 14 dies. Tots tres van arribar a l'hospital Nasser, a la ciutat de Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza, amb marques de color blau a la cara i sagnant per la boca i el nas. I tots tres van acabar morint. "Els nadons de Gaza es moren de fred”, ha denunciat Philippe Lazzarini, comissionat general de la UNRWA, l'agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins. El dur hivern està fent estralls a la Franja, però també la falta de refugi. Malgrat això, les autoritats israelianes mantenen bloquejada l'entrada a Gaza de mantes, matalassos i altres subministraments per a l'hivern, segons ha destacat també el representant de les Nacions Unides.