10/06/2019 
Noticias
"Internacionalisme sensat": l'estratègia de la Moncloa per moure's en temps de Trump
Donald Trump ha sacsejat l'ordre mundial i ha consolidat una era –inaugurada per Vladímir Putin– en la qual la llei del més fort regeix les relacions internacionals. Això ha obligat a tots els estats, sobretot els aliats de la Unió Europea, a replantejar-se el seu rol. Espanya no n'és una excepció, al contrari: des de la Moncloa són conscients d'aquest escenari canviant i treballen en una estratègia de fons perquè el president espanyol marqui un perfil propi en totes les crisis i, alhora, intenti ser influent en la configuració de la política exterior europea. Tot plegat en un context de desgast en la política domèstica, on mira de contrastar l'agenda de la dreta amb temes internacionals: aquest dilluns n'hi haurà una mostra amb la reunió després de gairebé un any amb el líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, sobre l'enviament de les tropes a Ucraïna.
El fotògraf Sergio Larrain, el secret més ben guardat de l'art xilè
El fotògraf Sergio Larrain (1931-2012) sovint ha estat considerat el secret més ben guardat de l'art xilè: el 1965 va decidir allunyar-se de l'agència Magnum, on era l'únic fotògraf llatinoamericà, i va emprendre un camí de recerca espiritual i filosòfica i va anar abandonant la vida pública i una part de la seva feina. Més endavant, el 1978, es va instal·lar a Tulahuén amb el seu fill, on va viure fins que va morir, dedicat a la pintura, el ioga i la meditació. A més, a partir del 1999 va demanar que no es continués difonent la seva obra, així que va ser arran de la seva mort que el seu llegat va assolir cada vegada més reconeixement. Per tot plegat, l'exposició que li dedica la Fundació Foto Colectania a partir d'aquest dijous i fins al 24 de maig, que tindrà continuïtat a partir de l'agost amb una altra mostra dins la pròxima Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, és un privilegi.
Les veritats de la guerra segons Curzio Malaparte
Les novel·les d’un home les conviccions del qual han trontollat solen ser millors que les novel·les d’un home de conviccions dogmàticament fèrries. En la dissidència, en la passió escindida, en els compromisos ambivalents o bifurcats, la literatura creix més poderosa i lúcida que en la certesa absoluta i la militància.
Isidre Fainé, l’estabilitat i el poder de La Caixa
La Caixa, l'entramat economicofinancer, empresarial i filantròpic més important d'Espanya, s'ha blindat, com a mínim fins al 2030. En un senyal de preservar la independència de la Fundació, la matriu de tot el grup, Isidre Fainé (Manresa, 1942) continua com a president durant quatre anys més envoltat d'un patronat, l'òrgan de govern, una bona part del qual ha renovat també mandat aquesta setmana. D'aquesta manera, amb la continuïtat i l'estabilitat marca de la casa, es cobreix el període del pla estratègic, en què es preveu invertir 4.000 milions fins al 2030.
Qui continuarà (i qui pot tornar) al Barça si Laporta revalida la presidència?
"Ser directiu del Barça és molt llaminer. No cobres per ser-ho, però t'obre moltes portes i et dona rellevància social. Enganxa tant que costa deixa-ho". La reflexió, que pertany a una persona que ha freqüentat tant la llotja com els despatxos nobles del Camp Nou, ressona especialment quan s'acosten les eleccions. L'actual president, Joan Laporta, les ha de convocar en les pròximes setmanes. I com ja va publicar l'ARA, la seva intenció és no esperar-se gaire. Se les imagina abans de Setmana Santa i del tram decisiu de la temporada, amb un cap de setmana assenyalat en groc al calendari: el del 21-22 de març, en què el Rayo Vallecano visita el Camp Nou. Tot i tenir temps fins al 15 de juny, el dirigent blaugrana és partidari de revalidar el seu mandat a les urnes amb tots els títols per resoldre's i alguns mesos de coll per tancar l'exercici econòmic 2025-26.