20/05/2019 
Noticias
Un conclave amb factor polític
L’Església catòlica sempre ha estat dividida. Ja en els primers anys, Pere i Pau van mantenir diferències doctrinals i personals. El cap dels apòstols considerava imprescindible la circumcisió, mentre que, a Pau, l’apòstol dels gentils (que no havia conegut Jesús personalment), la qüestió del prepuci i, en general, la doctrina jueva, li semblava irrellevant. Es van reunir diverses vegades a Jerusalem i van acordar continuar en desacord, cadascú per la seva banda. Les divisions actuals, per tant, no són pas res de nou.
Els laboristes retenen el poder a Austràlia després de guanyar unes eleccions marcades per Trump
En una entrevista de ràdio li demanen al primer ministre que esculli un superèxit de tots els temps. Anthony Albanese respon que “no hi ha cap altre himne que Am I ever gonna see your face again? ("Tornaré a veure la teva cara?", en anglès) de The Angels”. Ningú s’esperava aquesta resposta a l’estudi. Albanese riu. “Segur que gairebé tots els oients han entès la broma –remata, confiat–, és obvi a qui va dedicada”.
Història d'una crisi de confiança
Molt probablement la darrera setmana ha sigut una de les més complicades per al govern en general i sobretot per al seu president, Pedro Sánchez, en particular. Només calia veure el líder socialista en les compareixences de dilluns i dimarts. El subministrament es va restablir relativament aviat, abans que passessin vint-i-quatre hores. Però haver de sortir davant de l’opinió pública sense poder donar una explicació de les causes de l’apagada implicava trobar-se en una situació força compromesa. Sánchez ja havia superat altres proves molt dramàtiques i delicades, en especial la de la gestió de la pandèmia. En aquell cas no hi havia una responsabilitat directa relacionada amb l’origen de la malaltia i les tragèdies que va provocar. En aquest altre cas, en canvi, el problema és de credibilitat. No n’hi ha prou amb saber reaccionar per restablir la normalitat amb rapidesa. Cal donar seguretat a la gent.
L’hiperlideratge de Sánchez emergeix de nou amb l’apagada
La Moncloa es queda a les fosques. Tan bon punt s’assabenta que l’apagada no només afecta la presidència del govern espanyol, sinó arreu del país, Pedro Sánchez ràpidament es trasllada a la seu de Red Eléctrica. “Superman al capdavant de la nau. No hi ha cap reunió ni estratègia. Des del primer moment, ell pren el control en to espectacular”, explica un col·laborador del cap de l’executiu de l’Estat. “És sorprenent com manté la calma. A mi em sortia l’estrès pels ulls”, comenta un ministre. La reacció de Sánchez dilluns no és nova en una figura inevitablement lligada a les crisis vinculades a les emergències i les catàstrofes.
Així s’ha trobat la ciutat ibera que els cartaginesos van esborrar de la història
La primavera del 218 aC, Anníbal Barca va travessar el riu Ebre amb 90.000 soldats i 12.000 genets. El general cartaginès havia partit de l'exuberant i cosmopolita Qart Hadasht (l'actual Cartagena) a principis de la primavera, i pel camí havia conquerit Arse (Sagunt). L'objectiu era arribar als Alps abans de l'hivern i conquerir la península Itàlica. Els romans temien Anníbal i no van quedar-se amb els braços plegats. El mateix 218 aC van desembarcar a Empúries per frenar el pas dels cartaginesos. L'enfrontament entre romans i cartaginesos va tenir conseqüències terribles per als ibers. Entre elles, la destrucció d'una important població que fins ara només coneixíem per fonts escrites: Kissa. L'historiador grec Polibi la menciona una única vegada per explicar l'enfrontament entre cartaginesos i romans, però l'arqueologia l'ha rescatat de les cendres.