20/05/2019 
Noticias
Catalunya es pot beneficiar del pla de rearmament de Sánchez?
Pedro Sánchez es feia una fotografia divendres amb els principals directrius de les grans empreses de defensa i telecomunicacions espanyoles a les portes de la Moncloa. A les reunions de treball hi havia Indra, Hispasat, Airbus, Oesía i GMV, entre d'altres, i el president espanyol hi va reafirmar la seva voluntat d’acostar-se a la inversió del 2% del PIB en defensa i abordar amb les grans empreses del sector com Espanya encaixarà en el pla de Brussel·les de mobilitzar 800.000 milions d’euros en el pla de rearmament. Un pla que inclourà les grans empreses espanyoles, sí, però... I Catalunya? Fins a quin punt es pot beneficiar el Principat de la inversió pública que es prepara?
El 'kit' de supervivència de Sánchez
Els grans debats al Congrés dels Diputats no aporten solucions als problemes, però tenen una virtualitat, la de servir per fer-nos una idea de com estan els principals dirigents i els seus partits. Es tracta d'una mena de presa de temperatura que ens permet fer deduccions sobre el curs de la vida política i l'estat general del sistema. Ho dic perquè el recent ple parlamentari sobre els projectes europeu i espanyol en matèria de defensa i seguretat em va portar essencialment a la conclusió que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aguantarà per temps indefinit, però sense gaires problemes. La raó d'aquesta impressió és que se'l veu molt segur de si mateix i capaç de contestar a tots els atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, sense que se li mogui una cella. Un dirigent polític comença a trontollar quan se li nota que ho està passant malament, quan li detectem gestos de dolor i rictus afectat. A Sánchez no sembla passar-li res d'això.
Vint anys d'Arcàdia, l'editorial que ens fa pensar en català
Acostuma a passar que les bones idees agafen força a partir de coincidències i complicitats inesperades. Ha estat el cas d'Arcàdia, que va néixer el 2003 gràcies a la química entre dos editors i un llibreter exigents, curiosos i amb bon olfacte. Els editors eren Montse Ingla (Barcelona, 1960) i Antoni Munné (Barcelona, 1954). El llibreter, Antonio Ramírez (Medellín, 1960), de La Central. "Ens vam adonar que compartíem interessos molt diversos i que teníem ganes de provar sort amb un projecte editorial personal i al ritme que ens permetessin les nostres feines", expliquen. Munné havia tingut càrrecs directius a Planeta i Santillana –ocupant-se de segells com Alfaguara, Taurus i Aguilar–, i Ingla era directora literària de Cruïlla, que publicava un centenar de novetats anuals especialitzades en infants i joves. Ramírez els va encarregar l'edició del primer número d'una revista de pensament de La Central: "Hi havia articles de Zygmunt Bauman, Roberto Calasso, Jordi Llovet, Natalia Ginzburg i Um
Beques per estudiar filologia catalana: l'estratègia per combatre la manca de professors
La manca de professors de llengua i literatura catalana i, en general, de graduats en filologia catalana ha fet encendre les alarmes els últims cursos, fins al punt que el 40% de substitucions no es cobrien el curs passat. El departament d'Educació i el Consorci per a la Normalització Lingüística no només preveuen una necessitat creixent d'especialistes per ensenyar llengua a adults, a les aules d'acollida i a secundària, sinó també un gruix de jubilacions important la pròxima dècada, fins i tot entre els tècnics de planificació lingüística de l'administració.
El triomf de Joana Sagrera, a qui el marit va fer tancar "per boja"
"El cas de Joana Sagrera i Guix sembla un fulletó tràgic, però va ser un cas real que va fer història, perquè es tracta del primer cas documentat de detenció il·legal al psiquiàtric de Sant Boi", afirma Enric Vicens, metge psiquiatre i responsable de docència i d'estudis del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Vicens, que va presentar el cas en una taula rodona celebrada al centre sanitari, explica que Joana Sagrera (1817-1874) era la filla d'una important i benestant família valenciana que es va casar, quan tenia 22 anys, amb el reusenc Miquel Nolla. El matrimoni va tenir tres fills, el més petit dels quals va morir quan tenia set o vuit anys, i eren els rebesavis de l'exalcaldessa de València, Rita Barberà. El marit devia ser ambiciós i emprenedor perquè va reconvertir el negoci tèxtil de la família de la dona en un important negoci de gres porcellànic, que exportava arreu del món i decorava els palauets d'algunes de les famílies més acabalades d'Europa. La fàbrica es va construir en uns terr