Noticias
Vint anys d'Arcàdia, l'editorial que ens fa pensar en català
Acostuma a passar que les bones idees agafen força a partir de coincidències i complicitats inesperades. Ha estat el cas d'Arcàdia, que va néixer el 2003 gràcies a la química entre dos editors i un llibreter exigents, curiosos i amb bon olfacte. Els editors eren Montse Ingla (Barcelona, 1960) i Antoni Munné (Barcelona, 1954). El llibreter, Antonio Ramírez (Medellín, 1960), de La Central. "Ens vam adonar que compartíem interessos molt diversos i que teníem ganes de provar sort amb un projecte editorial personal i al ritme que ens permetessin les nostres feines", expliquen. Munné havia tingut càrrecs directius a Planeta i Santillana –ocupant-se de segells com Alfaguara, Taurus i Aguilar–, i Ingla era directora literària de Cruïlla, que publicava un centenar de novetats anuals especialitzades en infants i joves. Ramírez els va encarregar l'edició del primer número d'una revista de pensament de La Central: "Hi havia articles de Zygmunt Bauman, Roberto Calasso, Jordi Llovet, Natalia Ginzburg i UmBeques per estudiar filologia catalana: l'estratègia per combatre la manca de professors
La manca de professors de llengua i literatura catalana i, en general, de graduats en filologia catalana ha fet encendre les alarmes els últims cursos, fins al punt que el 40% de substitucions no es cobrien el curs passat. El departament d'Educació i el Consorci per a la Normalització Lingüística no només preveuen una necessitat creixent d'especialistes per ensenyar llengua a adults, a les aules d'acollida i a secundària, sinó també un gruix de jubilacions important la pròxima dècada, fins i tot entre els tècnics de planificació lingüística de l'administració.El triomf de Joana Sagrera, a qui el marit va fer tancar "per boja"
"El cas de Joana Sagrera i Guix sembla un fulletó tràgic, però va ser un cas real que va fer història, perquè es tracta del primer cas documentat de detenció il·legal al psiquiàtric de Sant Boi", afirma Enric Vicens, metge psiquiatre i responsable de docència i d'estudis del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Vicens, que va presentar el cas en una taula rodona celebrada al centre sanitari, explica que Joana Sagrera (1817-1874) era la filla d'una important i benestant família valenciana que es va casar, quan tenia 22 anys, amb el reusenc Miquel Nolla. El matrimoni va tenir tres fills, el més petit dels quals va morir quan tenia set o vuit anys, i eren els rebesavis de l'exalcaldessa de València, Rita Barberà. El marit devia ser ambiciós i emprenedor perquè va reconvertir el negoci tèxtil de la família de la dona en un important negoci de gres porcellànic, que exportava arreu del món i decorava els palauets d'algunes de les famílies més acabalades d'Europa. La fàbrica es va construir en uns terr"És desesperant": la situació de les escoles afectades per la DANA, cinc mesos després
Sales de professors, biblioteques o despatxos reconvertits en aules. Estudiants reubicats en altres centres, falta d'autobusos per al transport i col·legis i instituts tancats a l'espera que comencin unes obres de reconstrucció que duraran anys. Cinc mesos després de les inundacions provocades per la DANA, al País Valencià la recuperació de la normalitat educativa encara queda molt lluny. Tant, que les famílies comencen a "desesperar-se". Denuncien sentir-se "esgotades" i "abandonades", però també alerten que encara els queden forces per manifestar-se. Davant la convicció que la Generalitat "només" els fa cas quan protesten, avancen que no es quedaran de braços plegats.Per què Cubarsí va rebutjar fer-se gran al costat de casa?
“És que en Pau és molt culer, molt. De tota la vida. En Robert, el seu pare, l'hi va inculcar des de petit. El duia al camp, s’escapaven sempre que podien. I ja no hi ha res a fer. Només vol Barça, Barça i Barça. És indiferent qui li truqui, la resposta és no. L’únic que desitja és tenir una llarga trajectòria amb el club que estima”, explica Dídac Romagós, coordinador de Ràdio Vilablareix i una persona molt propera a Cubarsí i la seva família. Som poques hores abans del derbi entre el Barça i el Girona. Un partit que Cubarsí disputarà amb la samarreta blaugrana però que també podria haver jugat amb la blanc-i-vermella.