16/02/2019 
Noticias
Mazón fa amb l'apagada el que no va voler fer amb la DANA
L'episodi de l'apagada va provocar aquest dilluns una situació insòlita: una rere l'altra, la majoria de comunitats governades pel PP van demanar al govern central la declaració de la situació d'emergència 3 i van posar la direcció de l'emergència en mans del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Entre les primeres que ho van demanar, a primera hora de la tarda, hi havia la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso i l'Andalusia de Juanma Moreno. Resulta interessant perquè Ayuso i Moreno, que representen les dues ànimes del PP, són també líders amb un especial olfacte polític, i davant la incertesa general van decidir moure's ràpid per evitar el fantasma de Mazón, és a dir, córrer el risc de quedar assenyalats com a responsables d'una possible catàstrofe. I aquest risc superava, segons el seu càlcul, la contradicció que suposa delegar competències en un govern que es considera nefast, incompetent i fins i tot colpista.
El rival de Von der Leyen i l'amic de Feijóo que es referma com el gran líder del PP europeu
Manfred Weber continua guanyant poder a poc a poc de manera sigil·losa. El bavarès manté més aviat un perfil secundari i és un gran desconegut per a la immensa majoria de ciutadans, però ja té gairebé el control absolut del Partit Popular Europeu (PPE). Ha revalidat el seu mandat al capdavant de la formació conservadora amb un 89% dels suports—era l’únic candidat, i ha obtingut 502 vots a favor i 61 en contra— per a tres anys en el congrés de València que celebra aquest dimarts i dimecres el PPE. De fet, presideix el grup parlamentari del Parlament Europeu des del 2014 i el partit des del 2022. I, des d'aleshores, els democratacristians no han deixat de guanyar poder a les institucions europees i en els governs estatals. "El PP és el millor", ha celebrat victoriós Weber després de recordar que lidera el partit més poderós d'Europa, el conservador.
Dos assassinats, lluites de poder i màfia: els altres problemes de l'Inter de Milà
Vittorio Boiocchi, cap històric de la Curva Nord, el col·lectiu d'ultres de l'Inter de Milà, va ser assassinat amb cinc trets l'octubre del 2022 a la porta de casa seva, ubicada a la rodalia de Milà. Tenia 69 anys i se li coneixien relacions amb el clan calabrès Facchineri i amb la Cosa Nostra siciliana. Aquest 11 d'abril, dos anys i mig després dels fets, la policia italiana va detenir sis homes relacionats amb un assassinat que els investigadors consideren que va estar lligat a la rivalitat per controlar les activitats lucratives entorn de l'estadi Giuseppe Meazza (la denominació de San Siro quan hi juga l'Inter) els dies de partit i per la jerarquia de la Curva Nord.
Una apagada energètica... i informativa
Nous temps, noves crisis. L’apagada d’aquest dilluns no era la primera que es vivia, però el seu caràcter general i, sobretot, que passés ja en una era plenament digital va comportar situacions inèdites que evidenciaven la dependència dels mòbils i, per tant, la fragilitat si s’apaguen les antenes de telefonia. Aconseguir informació sobre què passava, per què i quan se solucionaria no va ser fàcil. L’ARA parla amb diversos experts en comunicació política i de crisi perquè analitzin les llums i ombres dels polítics a l’hora de fer les explicacions pertinents a la ciutadania.- Amb ganes d’apocalipsi
Fins i tot els diaris habitualment hostils al sanchisme han fermat –ni que sigui per un dia– els gossos de la crítica despietada. L’endemà de tot plegat, les portades eren sovint merament enunciatives i això permetia que dos rotatius antagònics com l’Abc i El País titulessin de manera idèntica: “La gran apagada”. És una formulació que tendeix a exculpar Sánchez, ja que situa el sidral sota l’ampli paraigua de les eventualitats imprevistes. No costa gaire imaginar que els propers dies s’esmolaran més les plomes, als diaris de dretes. Ara bé, n’hi havia un que ja carregava les tintes. I ho feia literalment, perquè la portada no tenia foto: era tota negra –el calamaricidi ha estat important– llevat de dues paraules en blanc: “Caos total”.