01/02/2019 
Noticias
- Els líders del Procés han de muntar una merceria?
Reveladora peça de portada a l’Abc: “L’independentisme recol·loca els líders del Procés”. Explica l’article que “partits polítics, fundacions i institucions” donen aixopluc als protagonistes de l’1-O “tot i estar fugits de la justícia o haver passat per la presó”. És d’una lògica diabòlica. Si algú ha complert la seva condemna –i ja no entrem a valorar la naturalesa i justícia de la pena imposada–, per què no hauria de poder exercir en llibertat en el seu àmbit d’expertesa? Potser haurien de muntar una merceria? A més, les presumptes recol·locacions són de pa sucat amb oli. De Quim Forn es diu que és vocal d’Òmnium i consultor jurídic a MediaPro. De Meritxell Serret explica que està “allunyada dels focus mediàtics, però vinculada a ERC”. I de Dolors Bassa, que està jubilada però manté la militància amb els republicans. De Jordi Turull es recorda la seva condició de secretari general de Junts, la qual cosa no se sap ben bé quina indignació hauria de d 
Junqueras aparta el president d'ERC al País Valencià, pendent de judici per assetjament sexual
L'executiva d'ERC ha decidit apartar el president del partit al País Valencià, Josep Barberà, arran del judici oral que té obert per presumpte assetjament sexual a Maria Pérez Company, ex secretària general de la formació. Segons ha pogut confirmar l'ARA, la direcció ha pres la decisió en la reunió d'aquesta tarda després de valorar les conclusions de la normativa interna que el nou responsable de compliment, Lluís Mombiela, havia tret sobre aquest cas. L'argument és que els estatuts de la formació marquen la suspensió de militància si un afiliat té un judici obert. L'executiva també ha decidit substituir l'actual direcció per una gestora i convocar un altre congrés en un "termini curt de temps", apunten fonts de la direcció consultades.
Un acte d'amor
A La bona mort, el 30 minuts de diumenge, el doctor Xavier Busquet definia l’eutanàsia com un acte d’amor. I això és el que vam veure. Sobretot a partir de la història de la Carina Casanovas i el Fede Garcia, que van ser d’una generositat extraordinària a l’hora de mostrar davant les càmeres una etapa tan complexa de les seves vides. Per a la Carina era essencial que la seva mort digna i escollida contribuís a la divulgació i la reivindicació de l’eutanàsia com un dret i un alliberament per al malalt. La seva història no podia reflectir-ho millor. Que les càmeres del programa poguessin accedir d’una manera tan propera a tot el seu procés és un mèrit periodístic i un privilegi per als espectadors. I no tant per allò que se sol dir de trencar el tabú com perquè, en aquest acte de transparència, ens fèiem el càrrec de les circumstàncies de vida de la Carina i, de retruc, de les del Fede. L’amor evident de la parella commovia l’espectador i facilitava que s'hi empatitzés. El co
L'Íbex es retroba amb Catalunya
"Nosaltres mai havíem marxat". Aquesta ha estat la resposta del conseller delegat de Criteria, Àngel Simón, quan se li ha preguntat pel retorn de la seu social de la companyia –i de la seva matriu, la Fundació La Caixa– a Catalunya. Una resposta a un periodista de Madrid, en un acte organitzat pel diari econòmic Expansión, del grup Unidad Editorial. Un acte intens, inaugurat per l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, i clausurat pel president de la Generalitat, el també socialista Salvador Illa, i que ha comptat amb una àmplia presència d'empresaris catalans, però també representants de l'Íbex-35, com no es veia des de fa temps a Barcelona.
Javier Cercas: "El Papa considera el clergat el càncer de l'església"
Després d'escriure tres thrillers protagonitzats per un Mosso d'Esquadra, Javier Cercas (Ibahernando, 1962) ofereix una singular variació al seu nou llibre, en què el detectiu és el mateix autor i l'investigat és ni més ni menys que el papa Francesc. El loco de Dios en el fin del mundo –publicat per Literatura Random House, després d'una etapa de l'autor a Planeta que va començar amb Terra Alta (2019)– explica el viatge de l'escriptor fins a Mongòlia com a part del seguici del summe pontífex amb l'objectiu de construir-ne un retrat aprofundit. "He tingut el privilegi de ser el primer escriptor a qui el Vaticà ha obert les portes perquè n'escrigués un llibre –assegura–. Quan em van fer la proposta, de seguida els vaig dir: «No saben que soc un tipus perillós?». Però ni així es van fer enrere. De fet, he tingut una llibertat absoluta per escriure el que he volgut. Ni tan sols han volgut llegir el llibre abans que es publiqués. L'únic que espero és que, un cop sigui llegit per part del V