Noticias
  • Els reptes de la IA: "No hem de voler copiar la Xina"
    Quin impacte tenen els avenços en intel·ligència artificial sobre la política industrial i l’organització del mercat de treball? Com han de canviar les polítiques industrials davant el nou ordre mundial? Aquestes són les preguntes que han procurat respondre tres economistes reputats: Richard Blundell, professor de política econòmica a l'Escola Universitària de Londres; Pinelopi Goldberg, catedràtica d'economia a la Universitat Yale, i Preston McAfee, economista distingit a Google i execonomista en cap a Microsoft; en un acte organitzat pel Cercle d'Economia i la Barcelona School of Economics (BSE) i conduït per l'economista Andreu Mas-Colell.
  • Trump prohibeix a Harvard inscriure estudiants internacionals
    L'administració de Donald Trump ha suspès aquest dijous la capacitat de Harvard per inscriure estudiants internacionals. El moviment suposa una nova escalada en la guerra cultural que el president lliura contra algunes de les universitats del país i especialment contra Harvard, qui va plantar-se a les seves exigències i ha portat les pressions econòmiques als tribunals.
  • Qui s'ha de fer càrrec dels 400 sensellar que malviuen a l'aeroport de Madrid?
    El sensellarisme a l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, on més de 400 persones han trobat un sostre per viure-hi, ha significat l'enèsima guerra entre el govern espanyol i el madrileny. Després de setmanes de retrets creuats sobre quina institució és competent per abordar aquesta delicada situació, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i el president d'Aena, Maurici Lucena, s'han reunit aquest dijous i de moment han acordat l'elaboració d'un cens que permeti identificar tothom que pernocta a l'aeroport. El cens es farà al llarg del mes de juny i s'encarregarà a una entitat del tercer sector (Fresno), i a partir dels resultats que s'obtinguin, Almeida ha assegurat que el consistori estarà en disposició de "donar la millor assistència social possible" en funció de la problemàtica que pugui tenir" cadascun dels afectats.
  • Un xou desacomplexadament català
    L’any 2023, quan Àngel Llàcer va estrenar The Producers, es va trobar immers en una polèmica pel fet que els seus musicals de gran format fossin en castellà per una qüestió de captació de públic i rendibilitat econòmica. L’actor es va defensar recordant totes les feines i produccions que feia en català. El seu nou programa a TV3 pot semblar una reivindicació de catalanitat dirigida a tots aquells que van gosar qüestionar la seva. Amb tot, els seus anteriors formats a la cadena, com El llop i La Puntual, sempre han valorat la cultura del país i han tingut en compte la funció pública del mitjà. Soc i seré manté aquest esperit. En aquest concurs, cent participants competeixen per demostrar quin d’ells és el que més coneix Catalunya. El joc promou l’esperit col·laboratiu per equips, però, a la vegada, no té pietat amb els errors a l’hora d’acomiadar participants: en dos programes ja se n’han carregat setanta-cinc. Per ara, en sobreviuen vint-i-cinc que, en les quatre pròximes set
  • Per què s'encareix al nivell de fa gairebé 20 anys el deute dels EUA?
    Els bons del Tresor dels EUA a 30 anys han disparat el seu rendiment fins a situar-se per sobre del nivell del 5% (5,07%), el més elevat des de fa gairebé dues dècades. Aquesta evolució –el moviment entre els preus i el rendiment és a la inversa, a menys preu més interès i a més preu menys rendiment– significa que els diners fugen d'aquests actius, és a dir que la demanda cau, mentre que fins fa poc eren considerats un valor de refugi en temps d'incerteses. Els EUA han de retribuir més, és a dir pagar més car, per captar recursos per finançar-se.