25/11/2018 
Noticias
García-Castellón, el jutge més ben cuidat per Ayuso
El jutge Manuel García-Castellón assegura que viu molt content des que es va jubilar ara fa dos mesos. Diu que sap ocupar el temps lliure que té i aquest dimecres assisteix a l'escola de guerra de l'exèrcit per rebre una medalla amb distintiu d'or que atorga l'associació Dignidad y Justicia: una entitat dirigida per Daniel Portero, fill d'un exfiscal assassinat per ETA, Luis Portero, que actua com a acusació popular en causes sobre terrorisme. Una d'elles, esclar, va ser la del Tsunami Democràtic, arxivada abruptament –"per desgràcia", lamenta ell– com a conseqüència d'un error processal del magistrat. García-Castellón agraeix el premi i, especialment, es congratula per haver-lo rebut de mans d'"el meu amic Daniel".- La ‘fatxosfera’ es posa com una teia amb Trump
El desacomplexament del feixisme comporta també la normalització dels sàtrapes. Quan Trump va guanyar per primer cop, la postura dominant a l’altra banda de l’Atlàntic era d’estupor davant el seu histrionisme. Ara, en canvi, hi ha una bona pila de mitjans espanyols que han tirat confeti perquè fa temps que han pujat a la seva carrossa en la desfilada de la guerra cultural i l’odi al diferent. Periodisme ple de fel, com el de Libertad Digital, que aparca el periodisme en favor de l’escarni i ofereix la peça “Les cares de decepció dels seguidors de Kamala”. Valor afegit del bo. A Alerta Digital obren portada amb “Revés mundial a la màfia woke: Trump torna a la Casa Blanca per la porta gran”. Mentrestant, OK Diario publicava un editorial alegre: “Trump ha tornat i la progressia planetària tremola de por”. Això sí, per allò del decòrum, deixaven caure: “Esperem no veure una còpia del Trump que va liderar aquell funest assalt al Capitoli el gener del 2021”. Que és una frase mo 
Paiporta CF: 102 anys sota el fang, una porteria perduda i una paella pendent
L’última notícia que sortia a internet del Paiporta Club de Futbol fins que a mitjans de la setmana passada la DANA va assolar València era que havia guanyat l’Aldaia i que el segon entrenador havia de pagar la paella que havia promès a la plantilla. El temporal ho ha paralitzat tot. “La paella queda pendent”, diu amb un somriure ple de tristesa Mari Carmen Sanchis (Torrent, 1982), delegada i cap de premsa de l’equip d’un dels municipis més afectats per la DANA. Atén la trucada de l’ARA abans de rebre el New York Times i de sortir als carrers per intentar ajudar i repartir aigua i menjar, com cada matí des de la catàstrofe.
Així seran els nous trens de FGC que aniran fins a l'aeroport
Verds i blancs, amb 29 pantalles connectades amb la informació dels vols a cada tren, espai per a bicis i maletes i també accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i problemes auditius. Són alguns dels trets diferencials que tindran els nous trens que cobriran el trajecte entre Barcelona i l'aeroport del Prat, una de les grans assignatures pendents de les infraestructures catalanes. De moment els trens de Renfe arriben fins a la T2 (l'antiga) i la L9 del metro arriba a la nova terminal (T1), però fent un trajecte força llarg.
Malson a la cuina del somni americà
Com pot una peça teatral dels anys 50 del segle XX reflectir la complexitat del món contemporani? El mexicà Alonso Ruizpalacios segurament va donar voltes a aquest interrogant des que va descobrir l’obra La cocina, del britànic Arnold Wesker, una creació de 1957 sobre la ràbia de classe que, ambientada en la cuina d’un gran restaurant, narra la frustrada relació amorosa entre un entusiasta cuiner alemany i una cambrera anglesa casada. En la versió de Ruizpalacios, la cuina en qüestió es troba al centre del somni americà, un restaurant de Times Square, mentre que el cuiner protagonista és un migrant mexicà enamorat d’una noia americana a qui ha deixat embarassada. Al voltant, un munt de companys de diverses procedències i una mateixa aspiració: aconseguir el visat de treball.